entrada 659 (any 2)

Al llarg dels segles he conegut a forces arquitectes, ahir per la nit i en una visita guiada vaig veure l’edifici que avui s’ha mostrat davant el mon (com si li fos necessari…), i avui i com dirien alguns li han fet “la prova del mocador” per demostrar la virginitat de l’edifici i l’han declarat pur i apte… em fa gràcia que ja fa anys parlant amb un arquitecte força conegut li vaig dir que ell no veuria l’edifici acabat i fet que deuria ser una bona putada per a ell, el tipus em va mirar amb un somriure “No ho entens oi?, jo ja l’he vist acabat, el vec cada cop que tanco els ulls, fins i tot el vec com hauria de ser i no com serà, i és més, jo el vec en tots els seus detalls no tan sols com els veuen els altres jo hi vec més enllà, entenc el perquè de cada racó, de cada piló de cada contrafort, de cada paret, molts no ho entendran perquè no ho veuen en el seu global, es pot dir que amb això estic proper al creador, ja que li he pres un xic de protagonisme al constituir-me jo com a creador… i això em permet d’entendre que molt possiblement moltes coses que no arribem a entendre o les entenem malament venen del fet de la nostra ceguesa o incapacitat de veure-ho tot en el seu global”, ahir hi pensava mentre pujàvem i baixàvem escales revisant cada racó de l’edifici, em fa gràcia que per la nostra condició ens moguem sempre pels millors postors i no pot més que fer-me sortir el somriure el pensar que diria la gent si sabessin que els grans “santons” i els representants del “gran pare” es decanten per tenir com aliats a personatges més sortits de les ombres que no pas de la llum…, un cop a la sala soterrània vaig observar els plànols originals de l’edifici, i quan dic els originals parlo dels veritables originals, ni les revisions fetes darrerament ni els fets per l’arquitecte, sinó els esbossos que va trobar en un brocanter algú qui els va portar a l’arquitecte, aquest va ser incapaç de datar o explicar qui i com els havia pogut fer, de fet només un geni com ell era capaç d’entendre el que els altre consideraven un impossible, com ell deia “No és problema d’entendre el que diu el plànol, el problema és entendre l’obra en si mateixa, si l’entens la resta no són més que detalls accessoris…”, de fet alguns diuen que el plànol original correspon a un temple d’una terra que molts han cercat i ningú ha trobat; i finalment després de la visita i d’acabar amb l’encàrrec, de festa per la ciutat, la ciutat que com a ciutat amb “seny” si que dorm perquè sap que la bellesa s’ha de cuidar i que una bellesa mal portada port a vellesa pitjor patida, i una ciutat acaba per ser allò que sembra, amb tot no deixa de tenir els seus punts canalles dels que un en pot gaudir, i després tornada a casa amb la feina feta, la feina i el regust de tot el que hem vist i ens han explicat…