entrada 676 (any 2)

Comença la temporada d’hivern, i com passa casa any comencen a aparèixer personatges pel bloc (que no blog, on també...) que un creia producte de la seva imaginació, gent que té un pis només per gaudir-lo unes setmanes l’any, gent que saben el que és viure bé i no amb menys es conformen, doncs res un dels pocs personatges que em cau bé d’aquest ram i a més del meu bloc me’l vaig trobar ahir al pàrquing descarregant bosses i més bosses, com ell em va dir “No portem equipatge, total la meva dona no para de comprar aquí, així que venim sense res i que ella compri el que li fa falta”, roba i altres que es queden a l’armari i de temporada en temporada van canviant on moltes peces són les elegides, però molt poques les que arriben a veure la llum, avui m’ha convidat a un cafè mentre li canviaven els pneumàtics “de baix” per pneumàtics de “contacte” amb o sense tacte (xist doleeeent), quan li han ofert que prengués les rodes velles el tipus amb un rictus ha dit “Miri, prefereixo que se les quedin i quan marxi ja les tornaré a canviar, per unes de noves”, doncs res mentre fèiem el cafè el tipus em comentava que les coses no estan per tirar coets, i que ell creu (com molts) que el pitjor està per arribar, no he pogut més que preguntar-li si l’havien convidat a la reunió d’avui i ell amb un somriure m’ha contestat “Deixa, deixa, que per cada un que surt a la foto n’hi ha forces que penquem i només desitgem que ens deixin tranquils”, m’ha comentat que per ell la veritable forma de mesurar la crisi és el nombre de polvos que fot amb la seva dona, ell és conscient que la seva parella només està amb ell per la seva pasta, i amb els anys ha pogut crear una teoria força consistent que demostra que les mostres d’apreci i els polvos van directament lligats a la quantitat de pasta que ell genera, de fet en un sopar on ella va enxampar una “espurna” perquè les dones (com diu un tipus en el seu blog) no van borratxes, només vans “espurnades”, doncs res, la tipa va dir “Si volies les meves tetes no haguessis demanat el meu cor, de fet sempre he cregut que unes bones tetes són més maques que un cor...”, algú li va dir “Però el cor és més important... bombeja la sang”, ella el va mirar amb un somriure i acostant-s’hi una mica forçant el gest al veure com la mirada del tipus es perdia prop del seu cor però fixant-se en altres protuberàncies... “Mira, potser el cor bombeja la sang, però també pot bombejar desgràcies i desitjos no assolits, i impotència força impotència, tot allò que uns bons pits ajuden a aconseguir...”, l’altre va intentar evitar que la baba li seguís caient tot aportant principis i més principis que difícilment aguanten el cop d’un bon parell de pits, veient-lo no he pogut més dir-li “Va no et queixis, pocs aixequen un imperi del no res, hauries de sentir-te orgullós, potser no seràs recordat en el futur però en el present no et falta res...”, ell ha somrigut “Orgullós?, mira orgullós se’n pot sentir en Dick o Rick Hoyt, que de fet en Dick té una bona dick per fer el que fa...” (xist bilingüe, és nota que encara hi ha categories...)