entrada 666 (any 2)

Fa gràcia com la gent es queixa de la rapidesa amb la que passa el temps, tothom diu que sense adonar-se’n els dies van passant i un ja no sap amb exactitud el cap d’any que està celebrant, i aquest fet s’accentua amb els anys, i el que fa realment gràcia és que siguin persones amb data de caducitat les que es plantegen aquest fet, perquè si una cosa han de tenir clara és que cada dia viscut és un dia menys per la mort, l’altre dia veient a la neofollada i com sortia de casa es girava i senzillament em preguntava “Creus que he fet bé?”, al que vaig respondre “T’ho has passat bé?”, ella va deixar anar l’aire resignadament “No massa la veritat...”, “Bé sempre et quedaran les noies...” vaig concloure mentre tancava la porta, abans es follava perquè no hi havia temps per perdre, quan la vida era un bé massa valuós per tancar-lo i contemplar-lo els humans tenien la tendència natural a aprofitar totes les ocasions que els hi anaven venint, avui en dia en canvi la gent folla senzillament per avorriment i per intentar posar quelcom de nou en la seva vida, quelcom que justifiqui i alhora et torni xaxipirulin davant dels altres... ahir em va tocar anar a un recital de poesia em va fer gràcia que era la tercera vegada que coincidia amb la poetessa i com en les anteriors ella em va saludar sense recordar que no érem uns desconeguts, fa gràcia el fet que la majoria dels presents sabien molt més d’ella que no pas el que ella arribaria a saber o voldria saber dels que l’estaven escoltant, suposo que una partició natural dels humans seria aquella que diferencia els que són coneguts dels que senzillament coneixen... al final de l’acte i com no podia ser d’una altra manera va saltar dins del tema de conversa el fet de les properes eleccions, i veient als allí presents em va venir al cap quelcom que em van dir fa segles: “No t’enganyis, hem arribat a un punt on a ningú li agrada que li diguin el que ha de fer, és més, tothom és fotudament collonut, tothom és millor que el tipus del costat, i a les hores perquè cedir una part de la nostra llibertat per tal que el subnormal del costat ens mani?, i el divertit és que fins i tot els defensors de la democràcia, i aquells que parlen del fet d’anar a votar com una expressió màxima de la llibertat individual reconeixen en veu baixa que cap dels que sortiran ho faran tan bé com ells ho farien, però clar, que algú ha de manar... saps?, a vegades em plantejo si val la pena que ens mani el més capaç o el més incapaç, ja que si ho fa el més capaç molt possiblement haurem de renunciar a bona part dels nostres drets individuals, i si ho fa el més incapaç segurament no caldrà renunciar a res tot fent creure al tipus que ho hem fet... així que ja ho saps, ser lliure i viure en un desastre de país o ser un animal social i viure en un país modèlic, perquè pensa que societat i individualitat són tan semblants com muller i amant...”