entrada 662 (any 2)

Segueixo el blog d’una persona que em sembla que es troba a Berlin i llegint-lo i tot recordant com és la ciutat no he pogut menys que pensar en una cançó...

Jump in the cockpit and start up the engines
Remove all the wheelblocks there's no time to waste
Gathering speed as we head down the runway
Gotta get airborne before it's too late.

Tot i que molt possiblement no eren els millors temps per veure la ciutat des dels aires amb els maleïts ME pel costat intentant defensar l’indefensable i evitar l’inevitable, Berlin és la típica ciutat alemanya, per molt que vulguin tornar-la una ciutat cosmopolita sento dir que les ciutats són el que la gent que hi viu és, i malauradament si quelcom li sobra a Berlin són “berlinesos natius”, els alemanys són la demostració que l’eficiència existeix, només un pas darrera els japonesos, els tipus ho fan tot perfectament, que tenen una crisi, doncs una crisi de collons, que en pensen una solució, doncs una solució de collons, que la volen liar, doncs la lien de collons, i sempre que volen ser transgressors o passar-se de rosca ho fan tan eficientment que la cosa els hi surt de mare, encara recordo com vam patir als seus Trio i el seu Da Da Da, i també els bons temps de la Bahnhof Zoo coneguda també com a Berlin Zoologischer Garten, famosa gràcies entre altres a la Srta. Felscherinow, paradís per a qualsevol vampir aficionat al menjar escombraria... tot i que també ha estat el bressol de moviments artístics que et feien caure d’esquena però tot rodejat d’una eficiència tal que no donava lloc a la creativat, perquè quan la creativitat és eficient pot ser de tot menys creativitat... lluny estan dels llatins que a base de sol, platja, salitre i invasions dia si dia també han decidit prendre’s la vida tal com és, com un catxondeio padre/madre... tinc un conegut que hi ha passat forces anys a Alemanya i encara somriu quan explica que els hi podies dir qualsevol animalada i els tipus et miraven tot sospesant si els hi estaves parlant seriosament... fa anys a Berlin precisament vaig conèixer un tipus excepcional un dels millors actors que he vist mai un d’aquells que feia certa la frase de: “Els artistes menteixen per dir la veritat mentre els polítics menteixen per ocultar-la...”, i a més el tipus tenia la sort que la seva promesa era la filla d’un important agent d’actors el que encara li obria més portes, doncs bé el tipus va agafar un paper en una d’aquelles obres “compromeses”, on feia el paper d’un home que a base de servilisme acaba per tornar-se un gos (agafeu-vos la metàfora pel costa que us convingui, i si, ja sé que la idea sona kafkiana per algun motiu), doncs res que el tipus en una escena rebia la visita d’una antiga companya de classe i tenia de seguir-la a quatre potes i olorar-li el cul (tal com fan els gossos vaja i alguns), vaig veure alguns del assajos i l’escena era divertida, ara bé el dia de l’estrena vaig descobrir que la tipa portava faldilles (en els assajos no havien portat el vestuari que va arribar amb retard), doncs res que el tipus la perseguia per l’escenari i tothom rient, un cop la va atrapar ell va fotre el cap sota les faldilles i a l’actriu li va canviar la cara, va trigar un xic més de l’esperat a sortir d’allí sota i a ella en aquella estona li va canviar la cara un parell de vegades, la seva promesa que tenia al meu costat es va aixecar i va fotre el camp del teatre; ell em diria després que un cop va fotre el cap allí dins va notar un olor que li era familiar i va veure la brillantor entre les cames d’ella i no s’hi havia pogut estar de llepar allí, havia notat com ella inconscientment s’hi posava bé fruit de l’excitació i ell no s’hi havia pogut resistir (si, ja sé els homes i els gossos són aixina)... passats uns dies el tipus ho va deixar amb la seva promesa començant a sortir amb l’actriu, jo vaig marxar de Berlin tornant-hi per negocis passats uns mesos, em van recomanar que els visités el tipus em va explicar que “misteriosament” feia temps que no treballava i que ningú li oferia papers, ni a ell ni a la seva parella, quan el vaig deixar vaig quedar amb la seva promesa (els alemanys no tenen les males idees dels llatins), i ella m’ho va confirmar “Mira, he descobert les meravelles que es poden fer amb el cos que ell no ha volgut, el mateix cos que està aconseguint que no treballi ni treballarà mai més en aquesta plaça...”, no vaig poder més que somriure, definitivament els alemanys/es són refotudament eficients si senyor...

The killer's breed or the demon's seed,
The glamour, the fortune, the pain,
Go to war again, blood is freedom's stain,
But don't you pray for my soul anymore.