entrada 651 (any 2)

Avui mentre esperava un tipus per fer el cafè he vist una d’aquelles imatges quotidianes que et demostren que les coses no canvien, davant la cafeteria hi havia un agent de l’ordre que estava esperant que arribés el bubus dels nens i anava fent temps caminant pel carrer, al poc ha arribat un cotxe (un 4X4 un dels vells mitsubishi pajero, jo sempre he dit que ja sé sap el que pot sortir d’un pajero, per fer-nos una idea del personatge que el conduïa), el tipus ha vist un forat per aparcar i allí que ha anat, fent la maniobra ha topat amb el vehicle que hi havia davant aparcat un d’aquells que en un eufemisme brutal/cruel se’n diuen “utilitaris”, és a dir: cotxe de qui ni talla ni punxa... doncs res l’agent que hi ha anat s’ho ha mirat i després veient al conductor ha canviat la cara i amb un somriure li ha dit “Res, res, no ha estat res” l’altre que ha baixat del cotxe i l’ha convidat a un cafè, des de la meva posició he pogut veure com del cop al cotxe se li ha desencaixat el para-xocs i con li han ratllat un xic la pintura, suposo que deu ser el peatge per ser pobret i no poder pagar-se una plaça de pàrquing, això o tenir els agents de l’ordre que ens mereixem, hi estava donant tombs quan m’han vingut al cap les paraules d’un altre d’aquestos homes de harrelson, al tipus li preguntaven (i atenció que era un cap de caps, això si amb poc cap) si hi havia causa-efecte (suposo que abans li deuen haver explicat que vol dir causa-efecte), entre el fet que hi hagi crisis i l’increment d’actes violents (aquesta setmana ja porten tres morts), i el tipus amb un parell de collons diu: “En absolut!, no hi ha cap relació, això no treu que algú que es vegi al carrer sense treball i sense ajuts socials pugui decidir delinquir per canviar la seva situació, però podem dir que no hi ha causa efecte entre la crisis i l’increment de la violència...”, definitivament el tipus va passar d’entendre que volia dir el concepte de relació causa-efecte i es va quedar en: “Tu senzillament digues que no, i si et diuen res més els amenaces que per alguna cosa ha de servir el teu uniforme, tot i que no pateixis que estàs a la ràdio amiga”, el problema és que a vegades per accident, per equivocació o senzillament per riure una estona, orelles no amigues escolten aquesta ràdio amiga... i donant-li tombs he vist passar a la mama de les 8:15 la que porta als fills al cole, bé, ja només en porta a un, la tipa té un fill amb problemes de subnormalitat (res greu veient a forces humans) és a dir retardadet per als insensibles o un nen amb problemes cognitius derivats d’una limitació d’aprenentatge pels rics d’esperit i happyhaikus en general, el pare es veu que la va deixar tot dient que aquell no podia ser el seu fill i que ella sabria que havia fet (amb aquest comportament quedava clar que precisament la mare poc hi havia tingut a veure i que el nen havia sortit al pare...), em preguntava quantes relacions s’havien perdut per aquell que ho mirava tot com si fos la primera vegada que ho veia quan vaig recordar la conversa que els hi havia escoltat no feia massa, la mare li deia a la filla (que ja deu tenir els 12 anys) que anés amb ells i la nena dient que “ni ganes” i que ella anava sola, al final la mare agafant aire li va dir “Mira, t’agradi o no és el teu germà...”, i la nena amb la naturalitat que els caracteritza va i diu “Possiblement però és subnormal...”, ahhhhh això passa quan el que diran és més important que el que et diuen...