entrada 650 (any 2)

Primera nevadeta i ja s’han perdut els primers intrèpids de la temporada, parlava amb un dels GRIM i em deia que la gent a la muntanya es divideix entre els que porten North Face i els que van de Quechua, i que una estranya combinació fa que aquests darrers formin part dels que s’acostumen a perdre, una combinació entre Quechua, bambes i no haver vist una muntanya en sa puta vida, això i ser uns addictes als programes aquells on un tipus t’ensenya en 2,5 minuts com sobreviure a un allau, l’atac d’un os hivernant, la picada d’una boa constrictor i l’atac d’un eixam de mamelucos alados (no necessàriament en aquest ordre)... doncs res, que la gent va a la muntanya sense por ni respecte perquè “Pkjones los mios” i si passa res ja ens vindran a buscar, el tipus em deia com en el darrer rescat un dels angelets es queixava que no arribarien a veure el partir de furbol i que haguessin pogut arribar-hi abans, el meu conegut amb un somriure va estar a punt de verificar empíricament que els burrus per molt burrus no volen mentre tornaven a la base en helicòpter... i a la pregunta de perquè no els deixen allí a dalt i de pas alimentar a les bestioles que campen pel bosc el tipus et mira tot seriós “Eis, el menjar-porqueria el deixem pels humans, que encara tenim un cert apreci i estima pels animalons del bosc...”