entrada 652-3 (any 2)

Si voleu que us sigui sincer els vampirs tenim una certa enveja dels poetes entre altres l’excepcional Miguel Hernández...

Músicas exasperadas,
duras como botas, huellan
la faz de las esperanzas
y de las entrañas tiernas.
Crepita el alma, la ira.
El llanto relampaguea.
¿Para qué quiero la luz
si tropiezo con tinieblas?

Podria dir que el vaig conèixer que li vaig oferir la llibertat i l’oblit i ell va preferir la presó i mantenir-se en el que ell era, els vampirs som uns negats oferint esperança i en canvi uns beneïts oferint el contrari, i molt possiblement el haver viscut entre humans alguns segles no afavoreix en que canviem les nostres costums, l’altre dia em van preguntar a què te gust la sang... podria dir que a pollastre, de fet els humans teniu la malaltissa costum de dir que tot té un cert regust a pollastre igual perquè el gust de pollastre es quasi que universalment conegut i només es veu superat pel gust de la polla... ainnsss, aquests dissabte tarda... de fet quan un parla de sang sempre ha de dir si parlar de sang arterial o venal, jo prefereixo la primera ja que va directa al cap... (xist vampir i dels dolents), tot i que un ha d’estar preparat a tacar-se i força si es decanta per aquest gust... amb els segles els vampirs acaben per preferir la venal, menys enriquida i força més tranquil•la... i el gust?, bé, la sang té senzillament gust a sang... el que si que experimentem i del que no ens podem salvar és per un moment confundir-nos amb la víctima, i experimentar tota la seva vida passant per davant nostre, com va dir un deu: “No t’emportaràs una vida sense saber que ha estat d’aquella vida...”, i he de dir que poc originals us heu tornat darrerament perquè vista una quasi que vistes totes, vides iguals en persones diferents que creient que viuen de forma diferent no fan més que clonar el que fa el veí... com va dir el mateix deu “Us alimentareu d’humans, perquè posats a escollir segurament escolliríeu qualsevol altre espècie a la humana...”