entrada 652 (any 2)

Ahir mentre anava en cotxe quasi que una subnopolles aconsegueix que ens estimbem i sense ni tan sols saber-ho aquella tipa hagués salvat a l’humanitat d’uns quants com jo, l’animal aquella havia trucat a la ràdio per participar en un xaxiconcurs, total que li van posar una cançó i havia de dir a qui pertanyia, i a veure, no era massa complicada però tampoc fàcil, així que després d’una sèrie de pistes i trigar més que un monguer amb ressaca la tipa ho va encertar (si hagués estat un tipus no sé si l’haguessin ajudat tant... suposo que deuen ser temes de discriminació positiva), doncs res que un cop encertada li ofereixen un premi i la tipa diu “Prefereixo un llibre a un CD...” la animalux aquella encara no sap que tal com es baixa música es poden baixar llibres, això o té desfalcada la taula o alguna cadira i li anirà millor un llibre que no pas un CD, doncs res que finalment ho remata “... però el llibre que no sigui del Reverte” (sense Perez ni hòsties), i veient la representació que havia fet vaig concloure que és d’aquelles xaxipuris que accepten riure dels altres i que no se’n riguin dels seus, molt possiblement l’Artur no és la persona que genera més simpaties, però el que es s’ha de tenir clar és que tipus diu el que li sembla, si li caus malament senzillament t’engega a la merda i si li caus en gràcia pots tenir clar que ja saps qui ho farà tot per tu (mentre no hi hagi faldilles pel mig), el que passa és que darrerament no hi pot haver culturaproletaris, hi ha masses interessos per evitar que tothom pensi i escrigui el que li sembli i menys encara que digui el que li roti... fa temps vaig parlar amb un polític qui em deia “Parlar bé tot insultant és acceptable, insultar clarament és menyspreable, més que res perquè queda massa clar i del poble (suposo que directament volia dir xusma)... i mentre nosaltres ens entenguem ja ens val” suposo que aquest no tenia massa clar que la xusma a la que es referia era precisament la que l’havia elegit, tot i que segons ell era un privilegi per aquells pobres imbècils que algú com ell els representés... suposo que la tipa aquella era un culti per qui la cultura és tot allò que li diuen que ho és... val, val, ja sé que se’m veu el llautó, però mai he amagat que no m’importaria emborratxar-me una i mes vegades al costat de l’Artur, perquè quan les paraules venen de cara no cal interpretar-les, només cal acceptar-les o no i quan els arguments i contra arguments venen i van com a salves de canonades entre vaixells un es pot relaxar tot i saber que molt possiblement acabarà jugant a cartes amb el Neptú de torn un cop sigui derrotat verbalment, i l’Artur mai s’està de dibuixar un somriure quan ja no tens arguments “No es nada personal, o quizás si, però solo puede acabar navegando uno bajo este sol...” acostuma a dir mentre aixeca el got tot esperant que tu vegis la brillantor de l’explosió de la darrera andanada i encomanis la teva ànima a qualsevol deu que estigui de guàrdia, i bé... si se l’ha de afusellar per dir que un polític hauria de tenir un xic de dignitat alhora de plegar i que els plors com deia aquella millor deixar-los a casa, perquè de res serveix plorar com un nen (inicialment era plorar com una dona, però ja tinc un strike one de les erices cabrejades) per un càrrec polític que un no s’ha sabut defensar com un home