entrada 635 (any 2)

Ahir va tocar sortir, de fet sabia que no feia més que el trist paper d'un chester (pels que no sapigueu a que em refereixo hi ha Internet...), de fet ahir si alguna cançó hagués de marcar la nit no haguessin estat més que la dels one republic amb el seu “all the right moves”, de la que encara recordo força bé la lletra (i per les parts oblidades de nou el Sr. Google)...

All the right friends in all the wrong places

So yeah, we're going down

They got all the right moves in all the right faces

So yeah, we're going down


Just paint the picture of a perfect place

They got it better than what anyone's told you

They'll be the King of Hearts, and you're the Queen of Spades

Then we'll fight for you like we were your soldiers


I know we've got it good

But they got it made

And the grass is getting greener each day

I know things are looking up

But soon they'll take us down,
before anybody's knowing our name.


They got all the right friends in all the right places

So yeah, we're going down

We've got all the right moves and all the wrong faces 

So yeah, we're going down

They said, everybody knows, everybody knows where we're going

Yeah, we're going down

They said, everybody knows, everybody knows where we're going

Yeah, we're going down


Do you think I'm special?

Do you think I'm nice?

Am I bright enough to shine in your spaces?

Between the noise you hear

And the sound you like

Are we just sinking in an ocean of faces?


It can be possible that rain can fall,

Only when it's over our heads

The sun is shining everyday, but it's far away

Over the world is death.


They got,

They got,

All the right friends in all the wrong places

So yeah, we're going down

They got, all the right moves and all the wrong faces

So yeah, we're going down


They said, everybody knows, everybody knows where we're going

Yeah, we're going down

They said, everybody knows, everybody knows where we're going


Yeah, we're going down


It don't matter what you see.

I know I could never be

Someone that'll look like you.

It don't matter what you say,

I know I could never face
someone that could sound like you.


All the right friends in all the wrong places

So yeah, we're going down

They got all the right moves and all the right faces

So yeah, we're going down


All the right friends in all the wrong places

So yeah, we're going down

They got all the right moves and all the right faces

So yeah, we're going down


They said, everybody knows, everybody knows where we're going

Yeah, we're going down

They said, everybody knows, everybody knows where we're going

Yeah, we're going down.


Yeah, we're going down.

Yeah, we're going down.

(All the right moves, hey)

Yeah, we're going down
(All the right moves, hey)

Yeah, we're going down

Tot i que coneixedor dels matisos de la sortida vaig decidir preparar-me i conscienciar-me amb els Plan B que van fer sortir els primers crits de la nit mentre conduïa, un cop en el local van ser els Dover que amb la seva nova cançó em van ensordir, de fet sempre m'ha fet gràcia el dilema que si un grup de música mai canvia el seus registres no manquen detractors que diuen que sempre fan el mateix, i si el grup decideix canviar de música aleshores no manquen altres que diuen que no són més que uns venuts, personalment crec que si un grup fa música que et fa sentir viu la resta poc importa, els vaig veure a la barra i va ser el torn de REM (els eterns REM) amb el seu driver 8 els que em van portar a forces anys enrere, després de saludar i veure les cares de sorpresa (suposo que no esperaven que em deixés caure en un lloc com aquell), vaig mirar als que hi havia pel local... res de bo, o quasi bé res de bo ja que una copet al costat em va fer girar tot descobrint una de les meves alumnes “Hola!” va deixar caure, ara podria quedar bé dient que vaig trigar en saber qui era, però no us enganyaré quan un té pocs alumnes sempre té fresques les cares dels que valen, dels que no valen i dels/les maques, i aquesta entrava en aquest darrer grup, coneixia a la seva germana gran així que vaig mesurar cada una de les meves paraules en una conversa per a tots els públics i que hagués fet la delícia dels guionistes de la Hanna Montana, ella es va divertir amb la situació tot dient “Em pots convidar a una copa, soc major d'edat!”, ara eren els Lady Antebellum els que van començar a sonar, i vaig recordar a la seva germana, havia matisat el concepte “major d'edat” i no vaig poder evitar deixar escapar un somriure... aleshores algú va dir “La llàstima és que ella no sap diferenciar una Gordon d'una Tanqueray...” a l'aire sonava...

Another shot of whiskey, can't stop looking at the door.
Wishing you'd come sweeping in the way you did before.
And I wonder if I ever cross your mind.
For me it happens all the time.

It's a quarter after one, I'm a little drunk and I need you now.
I said I wouldn't call but I lost all control and I need you now.
And I don't know how I can do without, I just need you now.

Em vaig girar per veure a qui no esperava trobar-me, les germanes es van mirar, vaig somriure al pensar en una baralla entre germanes, però em mancava un xic d'imaginació i fang... vaig somriure a la nou vinguda “Doncs, algú que no sap fer aquestes diferències no mereix beure amb nosaltres...”, la meva alumna va renegar amb la seva autoestima molesta i va marxar, suposo que té per endavant molts anys per recuperar-la i veure de que va el tema, em vaig girar cap a la nou vinguda “Sap la teva parella que estàs aquí?”, “T'importa? Si vols li truco i li dic...”, “No cal, de fet mai ha calgut...”, vaig demanar una copa i una Tanqueray curta amb suc de llimona i tònica per ella “Vec que encara recordes el que bebia...” “Ja no ho beus?” “Els temps canvien, i el que fa temps era normal ara esdevé un xic fora de lloc”, vaig somriure aixecant la copa, ara va ser quan van explotar els One republic:

Do you think I'm special?

Do you think I'm nice?

Am I bright enough to shine in your spaces?

Between the noise you hea
r
And the sound you like

Are we just sinking in an ocean of faces?


It can be possible that rain can fall,

Only when it's over our heads

The sun is shining everyday, but it's far away

Over the world is death.

Ella em va mirar “Podries esborrar els darrers anys de la meva vida?” “Fins quan?” “Fins el dia que vaig sortir per la porta de casa teva”, “No, però podem tornar a aquell punt...” “Podria estar bé, si vols...” vaig somriure, “Si vull?, es pot voler alguna cosa més?” “Si” va respondre ella “Que ho vulguis tan com jo...”, vam sortir del local després d'acomiadar-nos del personal, la vida a vegades et dóna segones i terceres oportunitats, diuen que si la primera no va funcionar la resta tampoc ho faran, aleshores només ens queda gaudir d'elles...