La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 26 d’octubre del 2010

entrada 648 (any 2)

Fa anys parlant amb un dimoni em deia (si, si, els dimonis existeixen...) “No hi ha més impur que aquell més pur, no he vist soldats amb menys pietat que els pietosos creient que feien la seva acció, o no he vist torturadors més acurats que els pacifistes que volen aconseguir els seus objectius... en el fons crec que aquells que volen ocultar o tenir sota control al monstre que són ens deixen veritablement sorpresos quan el deixen sortir... i òbviament després diran que no han estat ell, que tot serà el resultat d’algun dimoni en hores baixes i ganes de gresca que els ha posseït, valents fills de puta!”, doncs res llegint algun que altre blog avui no he pogut evitar somriure al recordar aquestes paraules, primer al veure que un xupiguai superdemocrataman va actuar com un veritable intransigent i com un integrista ideològic per tal de prohibir i boicotejar les idees polítiques d’algú que no combregava amb els seus principis (crec que utilitzar l’expressió “combregar” farà que tampoc estigui d’acord amb mi...), i el divertit del tema és que el tipus intentava exposar la seva veritat i com tota la resta de merdahumans són una pandilla de catetus (és a dir penjats d’una hipotenusa i dins un triangle viciós), que no veuen ni la realitat i ni la veritat (bé podrien dir que no veuen ni la seva veritat ni la seva realitat), mireu que puc arribar a entendre certes actituds, ara bé... anar arrencant cartells, anar a provocar, insultar i cridar contra altres no em sembla massa democràtic tot i que els altres tampoc ho siguin, perquè en el fons el que fa un amb la seva actitud és justificar la dels altres i convertir-se en un d’ells, i mentre li donava voltes he llegit una eriça cabrejada que criticava certa visita i com sempre hi afegia els arguments que tan serveixen per un remiendu com per un sursidu... i aleshores ve que quan un agafa l’exemple i es queixa de forces altres coses (que contravenen els principis d’aquests dos exemples vivents de progres i socionaris) i aleshores i per art de màgia esdevé un tipus egoista, egocèntric i tot el que vulgueu amb ego per precisament oblidar-los a ells que són els veritables egos a considerar... com em deia algú no fa massa “No entenc perquè llegeixes les opinions dels mortals que han de ser avorrides i imbècils de totes totes, a no ser que ho facis per divertir-te amb elles...”, la veritat és que si ho faig és senzillament per veure com no vaig perdre massa al perdre la meva humanitat i com cada cop que ens alimentem i alleugerim a aquest mon d’un humà tampoc s’hi perd massa, ahhh i aquests mateixos són els que demanaven (als altres) accions per demostrar quan de descontents hi estaven, però clar, en el moment que cap d’aquestes accions sigui un xic complicada i pugui acabar amb un, no trigaran a demanar als altres que s’arrisquin perquè són uns experts en allò de: “Tothom és prescindible, menys jo”...

1 comentari:

maria ha dit...

Sigues receptiu a totes les opinions però accepten poques...^^