La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 2 d’octubre del 2010

entrada 629 (any 2)

Avui feien la peli del darrer samurai, l’avantatge de ser un vampir en un mon on no existim és que puc dir tranquil•lament que vaig conèixer a la persona que va inspirar el film i vosaltres com a bons humans somriureu i no em creureu... recordo quan una primavera em va dir “La gent només mor una vegada, i suposo que no tots poden triar com morir... saps?, un es desperta i viu molts dies, però només se’n mor un... no voldràs treure’m fins i tot la llibertat d’escollir el dia que vulgui morir..,”, el vaig mirar amb un somriure, al llarg dels segles he vist morir a forces humans per uns ideals que a la majoria els hi portava directament ben fluixa, ell em va mirar mentre mirava com el vent balancejava la gespa “Tu no moriràs i veuràs el que vindrà... i no em sé imaginar pitjor càstig que tenir de veure el que vindrà no estant-hi d’acord... només et demano que em recordis com aquell que va viure mentre creia que havia de viure i que va morir just quan va creure que ho havia de fer...”, al final he canviat el canal tot just quan arribava la primavera al film i he deixat en pausa al Dragon Age (que per cert, les erices cabrejades no han revisat...) per torturar-vos un xic amb aquesta entrada, tot recordat el final de tarda d’ahir, després del centre comercial vam sortir a fer el darrer cafè i el semàfor se’ns va posar vermell, la parella que estava amb la guerra del jersei estava tot just davant nostre, fent-se pas va sortir del res una vella qui a cops de bastó i de cos va anar empenyent el personal fins posar-se en primera fila, els cotxes anaven passant i vaig veure el compte enrere en el semàfor per tal de tornar a tenir el pas franc, l’Alan de sobte em va dir “Mira, ara!”, vaig veure un moviment imperceptible i la vella va quedar en la calçada sort dels frens del cotxe que venia que van fer que parés a escassos centímetres del seu cos, es va muntar la de sant quintin i la vella va quedar paralitzada per després intentar descobrir qui l’havia empès va revisar les primeres files sense caure en una noia menuda que ho mirava tot sorpresa, ella i la seva parella que estava blanca, ens va mirar valorant si havíem estat nosaltres, l’Alan va somriure “El que et demani és poc, jo ja l’hagués contractada amb un xec en blanc... i el divertit és que segurament ella ni sap perquè ho ha fet... tens just davant algú que no creu massa en les normes socials... i seràs estúpid si no saps el que val una persona així....”

1 comentari:

Ana Carles ha dit...

Sempre m'ha agradat aquesta peli, i no nomes per qui la protagonitza malpensat!
El final no m'agrada, jo me'l hagues carregat i m'hagues quedat tan a gust.