entrada 652-2 (any 2)

Fa uns dies mentre feia la cervesa i mentre sonaven els Kings of Leon va entrar un tipus per qui havia fet una feina ja fa uns anys, el tipus volia crear un sistema “just” (si, ja li vaig dir que la justícia no és d’aquest mon) per tal de gratificar al seu personal, segons ell el pagar un salari o un altre no era problema, el problema era feu correctament, doncs res el tipus va demanar una altra cervesa i va fer derivar la conversa cap al sistema que vaig crear “Saps, segurament el problema no és del sistema però no l’acabo de veure clar...”, el tipus va baixar un xic la mirada el que denotava que hi havia més part de culpa per part seva que no pas meva (o almenys això creia ell), vaig somriure, el tipus no em cau malament, tampoc bé, senzillament em cau, així que li vaig proposar que em passaria per la seva empresa i analitzaria el problema, no vaig deixar passar cap dia per tal de que algú fes el que jo hagués fet si algun moixonet m’hagués piulat que vindria el pastor amb el garrot, vaig entrar al departament de recursos humans i vaig demanar les darreres avaluacions del personal, la tipa em va mirar sorpresa i mentre intentava excusar-se en: “no les tenim complertes”, “no les hem entrat al sistema”, “restem pendents d’alguns serrells”, i altres tontades la vaig fer callar “Mira, ho entenc, senzillament et demano el que tinguis, el que no tinguis tinc clar que no t’ho puc demanar, bé t’ho podria demanar però tu no m’ho podràs donar, i no vull arribar a aquella situació...”, li vaig dir arrufant un xic el nas ella va fer un passet enrere i llàstima que li manqués el penis... o no... per tal de dir que el tenia entre les cames i proper al darkhole, “I voldria veure la documentació amb ella” vaig acabar dient assenyalant a una tipa que ho havia mirat tot: encuriosida, divertida i molesta pel meu comportament... ens van deixar un despatx, vaig revisar les avaluacions fetes, intentant no riure obertament, unes hores després vaig demanar una reunió amb les persones que havien fet les avaluacions i el cap de l’empresa, “Increïble, teniu una plantilla brillant, de fet quan vaig fer el qüestionari ningú hauria de poder passar el 85 sobre 100, i el normal seria quedar-se en el 60, però vosaltres teniu treballadors que arriben al 90 o fins i tot en un cas al 110, brutal, senzillament brutal...”, vaig deixar caure tres avaluacions damunt la taula “Administratiu XYZ, amb un avaluació del 90...” vaig buscar el responsable que era precisament qui havia començat a suar i a posar-se vermell el tipus va començar dient “Veuràs, és que és el conegut d’un client i...”, el vaig fer callar, “Venedora ZYX, amb una avaluació del 97...” aquest cop vaig mirar directament al cap de vendes “Bé, ja sé que no és massa regular però la noia s’ha separat i té un fill i clar...”, el vaig fer callar també “I finalment l’excel•lència en persona... secretària amb un 110 perquè algú ha sumat malament...” vaig dir tirant l’expedient directament a l’interessat “No cal que ens expliqui com folla...”, “Eis no em falti que és amiga de la meva filla...” “Miri, tampoc cal que ens digui que es folla les amigues de la seva filla o fins i tot la seva filla...” el tipus va fer el gest d’aixecar-se “Ho faràs?” li vaig preguntar amb un somriure... el tipus va tornar a seure demostrant lo civilitzat que era... “Mireu, el problema no és el sistema, el problema és que qui avalua és incapaç de fer-ho objectivament, possiblement l’empresa té bons treballadors, però té uns directius nefastos, que prefereixen que els hi riguin les gràcies donant més que no pas guanyant-s’ho..., ara només cal saber que és més fàcil, carregar-se tres generals o tres regiments de soldats...”, el meu conegut s’ho va mirar tot seriosament “Ens perdones un moment?” em va dir tot tancant la porta...