entrada 649 (any 2)

Flipant, senzillament flipant (i poc a veure amb el flippy) una tipa mata a un home i surt absolta perquè amb totes les proves aportades el jurat diu que no hi ha proves del delicte (ull, ella li clava un ganivet al pit i res de res)… si és que els humans teniu la capacitat de sorprendrem dia si, dia també; avui estava fent un cafè amb un tipus força curiós un geni dels negocis i que no deixa a ningú indiferent, avui m’estava explicant la seva darrera pensada, ha parlat amb uns tipus que fan plaques fotovoltàiques de colors i amb dissenys i ha pensat que es poden posar damunt la tapa dels portables, d’aquesta manera es poden anar recarregant o allargant la duració de les bateries, i a més poden aportar dissenys atractius als portables força foscos i avorridets així que aquesta és la nova idea del tipus i que espera que li permeti de jubilar-se un temps més i gaudir de les seves aficions, doncs bé, avui mentre fèiem el cafè m’ha dit: “Podem dir que només hi ha tres tipus de persones, els que poden morir per una idea, el que poden matar per una idea i els que poden fer morir o matar per una idea, els primers són uns estúpids, els segons uns cabrons i els tercers uns valents fills de puta que amb un somriure fan ballar al personal i a qui les famílies donen les seves princesesetes per tal que se les follin a gust…”, no he pogut més que somriure, el tipus avui ja anava calent sé que el seu gust per les dones que cobren per follar (i que ho diuen obertament) molesta al personal, com ell diu “No necessito algú al costat i menys que sempre sigui la mateixa, i per follar que menys que anar a una bona professional, i de pas reactivo l’economia…”; després hem estat comentant com el govern ha decidit continuar amb els ajuts que ja fa dos cops que haguessin tingut d’estar acabats, però clar, tal com van les coses qui s’arrisca a deixar al poble sense poder menjar i gastar-se’ls en el que els hi roti, ell m’ha mirat amb un somriure “No saps el mal que fa això a l’economia, no saps la quantitat de bones putes que es perden amb aquestes ajudes i contribucions de l’estat, i mira que igual al final descobreixen que els hi agrada i tot”… aquí ha estat on he explotat a riure tot observant la cara dels presents que em miraven sense entendre que en pocs segons havíem trobat una sortida a forces parades…