entrada 644 (any 2)

Avui passejant pel despatx no he pogut més que deixar escapar un somriure, fa segles deien que l’espassa era l’ànima del guerrer i en moltes reunions si el guerrer no hi podia anar hi anava la seva espassa com a prova del seu acord, avui tot passejant per l’oficina he descobert com aquesta costum ha anat canviat i ara són els mòbils els objectes indicadors dels pringats de torn, per saber si hi ha algú per l’oficina no cal més que buscar el mòbil damunt la taula si hi és l’individu no pot estar massa lluny, i és que per molt de temps que passi els humans no acostumeu a canviar massa... doncs bé, tot sortint de l’oficina m’he trobat a la Tea que amb un somriure m’ha donat els bons dies, de fet ha estat precisament a partir d’aquell moment que han estat realment “bons”, la tipa és la filla d’una de les secretàries, una noia maca on les hi hagin, molt maca, descaradament maca segons les opinions dels mascles que han vist el que pot crear la naturalesa i “insultantment” guapa segons alguna que altra “amiga” de la mare que han descobert com ni elles ni les seves filles ressalten al costat de la Tea, he fet algun beure amb ella i la seva mare i no he pogut més que reconèixer que la tipa té les idees clares com ella diu: “Hi ha gent que viu del seu cap, jo viuré del meu cos...” i de moment no li va massa malament, un parell de campanyes degudament gestionades i alguna que altre passarel•la li han deixat ingressos suficients per pagar-se els estudis i fer un xic de calaix, ja que com ella diu: “Velles ens hi tornarem totes, així que només espero no ser una vella pobre..., i lo de vella sola ja es veurà...” amb un somriure d’aquells que s’encomana, i és clar tots els del despatx li ballen l’aigua perquè ella s’ho mereix i perquè de pas es toquen forces ovaris del galliner... veient-la he recordat un post llegit no fa massa d’una tipa que criticava els arquetips de bellesa actuals i reclamava que algú hi fes quelcom, a més deixava un recull de fotografies de noies/dones que segons ella eren víctimes dels cànons actuals, jo li vaig proposar un joc i no era altre que: escollir deu tipes d’aquelles “malaltes” i deu de “saludables” (vaig riure molt quan un cop un conegut ens va presentar a la seva parella i després de preguntar-nos que tal, algú va contestar-li després de pensar-s’ho un xic: “Se la veu molt saludable...”), doncs res, deu i deu i per tal de fer-ho més enriquidor poden ser homes i dones, i au un cop feta la llista deixeu que tothom triï amb qui prefereix passar una nit (o una setmana amb les seves set nits), no cal que us digui com anirà la cosa, tothom dirà que les noies primes i maques o els tipus catxetes i guapos, que per la resta ja hi ha la mastercard o la realitat... doncs bé, la tipa em criticava tot dient que era una senzilla qüestió de salut i no pas una qüestió sexual..... ains pobre colomenta... quan no ha estat una qüestió sexual? De fet, que no és una qüestió sexual?, i el divertit del tema és que tornem al punt original, tots sou independents de collons, tots sabeu el que voleu, tots teniu clar el que està bé i el que està malament, i tots critiqueu aquests cànons, doncs bé, si tothom els critica perquè es mantenen?, doncs senzillament i encara que sigueu incapaços de dir-ho perquè els envegeu i és el que voleu... (podent o no podent tenir-los, que això ja són figues d’un altre paner)