entrada 639 (any 2)

Em fa gràcia com d’anònims volen ser alguns, com volen amagar les seves coses i al final deixen la seva empremta digital en un pantalla tàctil, la seva veu en un merda contestador i totes les dades que mai volen oblidar en un aparell que potser de tot menys segur... també em fa gràcia l’intent de viure al màxim, ser transgressor i viure al fil de no sé quina merda, però portar sempre a la butxaca el smartphone de darrera generació o qualsevol altre gadget “pel que pugui passar...”, un mon d’emocions controlades un mon on algú estira dels fils i us deixa veure alguna imatge i vosaltres valents subnormals dibuixeu un somriure, us enfadeu o fins i tot us emocioneu; l’altre dia parlava amb un tipus que es dedica a la publicitat i em deia: “Quasi que aconseguim que la gent faci allò que volem, i el que no aconseguim que facin senzillament és perquè és il•legal la forma d’aconseguir-ho, i això porta dos fets que si més no són curiosos: si jo aconsegueixo influir en els altres segurament algú ho fa amb mi, i el que per mi és il•legal per altres és senzillament “necessari per mantenir l’ordre establert”, això si, sempre has de deixar la idea que una tria perquè vol i que és propietari de la seva decisió...”, va somriure mentre assaboria el vi “Veus, aquest vi té un to de pebre amb fruites del bosc i un lleuger retorn a vainilla... però com ho puc saber si mai he barrejat fruites del bosc amb pebre? senzillament m’ho crec perdurant la mentida, com es pot dir algú llire si no sap que és la llibertat...”, vaig somriure recordant una imatge de Matrix on li deien al Neo que el que menjaven tenia un regust a pollastre, tot i que si hi hagués hagut un error en la programació dels gustos igual el que ells prenien per pollastre podria ser qualsevol altre cosa... i tot això per dir que els humans no deixeu de ser uns senzills compostos de carboni força més dirigibles del que us penseu, i la gràcia és que la gran majoria somriu dient “Si, si, ja sé que em fan fer el que volen...”, però els molt imbècils en el fons es creuen únics i que han escapat d’aquesta massificació, que si bé, viuen, respiren, mengen, caguen i follen com a tots en el fons tenen un esperit rebel que els fa diferents, i la gràcia, la veritable gràcia, és que quan algú dels que imposa les idees va crear aquesta idea de fer-vos creure que sou tots un xic diferents sense ser-ho, es va fotre un bon fart de riure tot imaginant com d’especials us sentiríeu i com d’únics quan no sou més que un clon del tipus del costat; aquest matí he estat fent cua per veure com funciona la gent “normal”, i no he pogut més que preguntar-me com és que Deu en la seva justícia no hi posava remei, s’haguessin perdut poques persones i forces animalets i en el fons no crec que cap vida hagués canviat radicalment, un clar exemple que a vegades els humans no sou tan especials com us creieu... i per acabar només recordar “Quan un està totalment perdut ha de tenir clar que ja només li queda trobar-se...”