entrada 631 (any 2)

Els humans no perden la capacitat de sorprendre’m, fa ja tants anys de la pèrdua de la meva humanitat que em costa entendre-la en els altres, algú em va dir que els odiaria perquè ells mantenien allò que em feia com ells i que m’havia estat robat; un cop un àngel em va dir que el seu pecat havia estat odiar al seu creador per que aquest havia creat uns éssers inferiors i lliures, no millors a ells però amb quelcom que ells no tenien, vaig somriure tot preguntant si tenia enveja, ell em va mirar tot responent que no era qüestió de gelosia, sinó senzillament de justícia, aquest àngel va passar d’un àtic amb vistes a un subsòl amb altres tipus de vistes... doncs res que els humans no deixen de ser “divertits” com a mínim, avui mentre pujava per les escales de l’empresa un m’ha comentat: “No vegis, com vingui una grip complicada i es mori tothom qui no estigui vacunat en aquest mon només quedaran: nens, malalts crònics, tipus amb malalties respiratòries, vells i obesos..., no vegis el panorama...”, “I infermeres... que elles també es vacunen...”, el tipus ha somrigut... “Ja els hi faran falta, amb els que quedaran... serà el moment de comprar accions d’empreses de vibradors...”, suposo que l’intent de salvaguardar als més febles és quelcom del tot humà, ara bé, en cas de necessitat aquests són els primers que es sacrifiquen, i també és del tot humà això... després en el despatx un dels caps que sempre està de mala llet ha portat un cafè i un pasta a la seva secretària qui no sabia on fotre’s, el comentari de la resta del personal administratiu ha estat: “Ja te’l folles?”... ains com és l’enveja, he entrat al despatx saludant al tipus qui tenia un somriure d’orella a orella, “Saps que les drogues no són bones, oi?” li he dit mentre agafava cadira i li estirava el cafè, el tipus ni tan sols ha fet cap gest per evitar-ho, és més me l’ha donat de tot cor, “Drogues?, igual si, però no com t’imagines...”, al final m’ho ha explicat, porta dos nits en una setmana somiant que es folla a la Natalie Portman, jo ja li he dit que vigili amb l’V i el tipus ha somrigut... “Mira, el primer (somni/polvo) va ser estrany, no sé, era conscient que allò no estava passant (almenys realment), va ser ràpid però al despertar-me ho recordava no era com altres somnis que s’obliden...”, collons somiar en follar-se algú com ella per somni que sigui suposo que es deu recordar, això i les neurones partint-se el cul mentre et diuen “Maxote, maxote...” i van fent l’onada... ell ha seguit: “Però la segona vegada ha estat senzillament brutal, total si era un somni un pot deformar la realitat, i altres coses, no?... des de les hores crec que el mon és un lloc millor on estar” “Despert o dormit?”, ell ha somrigut “Despert tot esperant l’oportunitat per dormir i somiar...” m’ha dit picant l’ull i somrient com un adolescent enamorat, no he tingut clar si felicitar-lo o recomanar-li una visita al psicòleg de l’empresa, o directament evitar trobar-me’l no sigui que qualsevol dia vingui a l’empresa amb la seva col•lecció d’armes de foc (que faria un acte de justícia divina si s’endugués alguns dels inútils de l’empresa, i de pas un favor als seus familiars qui cobrarien una bona indemnització, no caldria que els aguantessin més, i podrien treure a la llum als seus amants...), després en despatx he vist el correu d’un conegut que em preguntava si avui em passaria pel gimnàs, em fa gràcia la seva situació, el tipus es professor de Krav Magá i ja té un grapadet d’alumnes, doncs bé ara l’han desterrat a una de les sales més petites i amagades del centre esportiu perquè segons els encarregats havien rebut queixes d’alguns pares que criticaven que amb aquestes exhibicions de violència gratuïta es molestava i de pas es pertorbava l’educació dels seus fills, el fet és que els nens que fan futbol tenien més ulls per a ells que no pas pel seu professor i les nenes de rítmica... bé, les nenes de rítmica deixaven de ser nenes per ser animals en zel... i el divertit és que en cas de problemes (que si, que la societat és civilitzada i mai hi ha problemes), però en cas de problemes seran als que aniran a buscar, com deia ell tot parafrasejant una peli “Ens voldrien tenir tancats dins una urna de vidre amb un cartellet “només trencar en cas de necessitat””...