entrada 570 (any 2)

Avui ja m’han alegrat el divendres, aquest matí una de les secretàries que tenim m’ha vist sacsejar l’ampolla d’aigua, i mig encuriosida m’ha preguntat que estava fent (no recordant allò que no és massa bona idea parlar o preguntar-me masses coses), i jo que tinc un gran cor li he explicat, “Mira, sacsejant l’aigua que ja saps que es H2O separo el hidrogen de l’oxigen, que són les bombolletes que es veuen, i com també saps el hidrogen és els compost més lleuger, així doncs, l’aigua encara és més lleugera...” “Ahhh”, ha deixat anar ella amb aquella boca que té, “Ja ho entenc!” i amb un somriure ha seguit la seva ruta cap el no res tot esperant fer precisament aquella feina pel matí, senzillament fer no res... m’he preguntat com agafen personatges com aquell tot i que quan l’he vist d’esquena ho he acabat de comprendre... com deia un conegut “Les obres d’art moltes vegades no estan fetes per ser compreses o per que ens aportin res, senzillament estan fetes perquè les gaudim i no més que per això les hem de considerar...”, amb tot quan he sortit a atendre un client que m’ha vingut a donar les gràcies per un servei prestat l’he vist a la seva taula sacsejant la seva ampolla d’aigua i m’ha picat l’ullet, ahhh beneïda ignorància, amb lo senzill que hagués estat un “Ho sento, però no he estudiat química, de fet no vaig ni acabar els estudis tot creient el que em van dir, que podria arribar lluny només amb la carrosseria... i al final ja veus, de secretària” (eiss i no tinc res contra les “secretàries” amb totes les lletres de fet sense elles nosaltres seríem encara menys... una bona secretària val el seu pes (el real no el que ella diu) i la seva edat (també la real) en adamiantum com a poc), doncs bé, el client al veure’m ha vingut directament cap a mi felicitant-me pel favor tot convidant-me a un cafè, de fet ell i un altre conegut van superant la crisi d’aquella manera, però van decidir venir a veure’ns per no caure de nou en els mateixos errors, així que ens van demanar consell, després dels primers i veient que no ho tenien massa clar vaig decidir convidar-los a un seminari, els tipus quan van entrar em van mirar sorpresos, els hi vaig dir que s’estiguessin asseguts i calladets i que després ja parlaríem, la persona que impartia el seminari va començar a explicar “La ment diu el que s’ha de fer, de fet la ment diu al cos el que imagina i el cos s’encarrega de fer-ho, la ment sempre podrà imaginar més que no pas el cos podrà fer, però això no implica que resti prohibit per sempre el fer-ho, el que hem de tenir clar és que la ment ha de saber el que volem aconseguir, el cos i la ment són dos figures que no són res l’una sense l’altre, la ment podria donar moltes ordres per assolir el que ha imaginat però sense un cos que segueixi aquestes ordres es quedarien en el no res, en canvi el cos sense una ment podria anar repetint aquells moviments que té apresos, però davant noves problemàtiques no sabria com reaccionar i acabaria col•lapsat, de fet el cos mai ha de demanar explicacions a la ment del perquè dels seus actes, perquè el cos senzillament hi és per actuar no per pensar, de la mateixa manera que la ment mai ha de fer res, sinó senzillament planificar-ne la millor manera de fer-ho, de fet fa anys es deia que els somnis no són més que proves i plantejaments que fa la ment davant a possibles situacions per avaluar-ne aquelles accions possibles, aprofitant per imaginar tot allò que no li és possible fer en la vida “desperta” quan ha d’estar a l’aguait de l’entorn, així doncs si la ment en un moment donat decideix que cal perdre un braç o una cama no ha de permetre que el cos decideixi si ho vol perdre o no, perquè aquesta no és la naturalesa del cos, el cos senzillament ha d’obeir i podrà demanar explicacions si el resultat final no és satisfactori, però de la mateixa manera que la ment ha de planificar i el cos complir, així heu d’actuar en la vostra vida, el fàcil és creure que tot pot fer de tot, però aquest el primer pas per descobrir que res fa senzillament res...”, els clients em van felicitar tot i que van concloure que necessitaven un xic de temps per donar-hi algunes voltes a tot el que els hi havien dit, i tot rient van concloure que no esperaven escoltar allò en un seminari de Iaido, com deia un conegut “No importa on estiguem per aprendre, el que importa és que senzillament vulguem aprendre, ja que de tot es pot aprendre alguna cosa...”