entrada 563 (any 2)

Ja està, ja tenim una nova sèrie de vampirs que tot i dir-se “Diaris de vampir” es podria dir (fent més justícia al que es veu) “Tòpics de vampir”... una altra merda sèrie, feta per humans per a humans intentant explicar coses de les que no n'enteneu ni un esborrall, ahir just al apagar la caixa tonta no vaig poder més que pensar en la Ingrid i la història que m'havia explicat, a mi me la van explicar ja fa forces segles i a més algú que la va viure en primera persona, es diu que fa molts segles els humans eren conscients de l'existència dels vampirs i a aquests no els hi calia que s'amaguessin davant dels humans, amb el pas del temps els humans es van cansar de patir i tenir por i van decidir de forma secreta crear un exèrcit com mai s'havia vist amb l'única missió d'exterminar a tots els vampirs començant pel seu lloc d'origen, les primeres campanyes dels humans van agafar per sorpresa als vampirs i es van saldar en victòries que van incrementar la creença en els humans que un mon nou era possible, però el que no sabien els humans, és que els vampirs van decidir d'ajuntar també un exèrcit, aquest es va deixar a les mans d'Ostred un dels nobles vampirs més ben considerats, el dia del combat va arribar i la proporció era de prop de cinquanta humans per a cada vampir, el rei Ianus dirigia als humans i des del cim que havia pres com a observatori veia el desplegament de les seves forces, era conscient de que era superior en nombre, però ell es temia que allò no seria suficient, en Ostred va tancar els ulls perceben el seu entorn, va percebre per primera vegada la por en els de la seva espècie i va somriure, allò li agradava, fins i tot els màxims exponents de la creació imaginaven que amb ser perfectes igual no n'hi havia prou... en Ostred va ordenar el desplegament de les seves tropes, i amb la sortida del sol la partida d'escacs va començar, onades d'humans es van llençar contra les línies dels vampir tot creient que el seu nombre acabaria per trencar-les, però els vampirs tot i ser menys havien estat segles lluitant i preparant-se per allò, el combat va ser salvatge la victòria semblava una puta que anés d'un bàndol a l'altre tot veient qui li pagava més, cap a la darrera hora de la tarda els humans van llençar una darrera onada que no va arribar a les files dels vampirs ja que veient l'espectacle dels seus companys caiguts en la batalla i amb l'impediment que era caminar en un camp ple de cossos els humans es van retirar desorganitzadament, en Ultier un amic de l'Ostred va preguntar si els podia perseguir i exterminar, quan els vampirs van sortir darrera els humans el rei Ianus va veure que allò arribava a la seva fi, es va tancar en la seva tenda de campanya i va fer venir a aquell a qui mai hagués volgut cridar “M'han dit que ets un fetiller que pot doblegar als diables de l'infern...” el personatge que havia entrat en la tenda va somriure “Podria senyor meu, però tot té un preu...”, en Ianus va escoltar els crits dels seus homes i sabent que no era la millor opció va acceptar pagar qualsevol preu, el fetiller va sortir ordenant que comencés la cerimònia, la gràcia és que els humans que van lluitar ho van fer un ideal, ara bé, els sacrificis humans que el fetiller va realitzar no tenien cap mena de sentit... el cel es va enfosquir i es va obrir la terra entre els homes que fugien i els vampirs que els perseguien, d'aquell forat van sortir uns éssers que mai haguessin tingut d'estar cridats, allò va alentir l'avanç dels vampirs i fins i tot va provocar baixes entre les seves files, però les bèsties veient la resistència dels vampirs van decidir abandonar i gaudir de la seva nova llibertat, quan en Ianus va ordenar matar al fetiller el mal ja estava fet, i encara avui en dia patiu el mal d'aquells que vau alliberar sense pensar en les conseqüències... l'Ultier va tornar a les línies dels vampirs amb el cap d'un diable a les mans, els vampirs estaven exultants, el sol queia sobre el camp de batalla que havia canviat el color verd del matí per un mant carmesí, l'Ostred es va acotxar passant la mà per l'herba i acostant-la als llavis, es toqués el que es toqués un quedava impregnant de sang dels humans, els vampirs estaven frenètics amb aquell regal, i aleshores l'Ostred ho va veure clar, aquella sang podia ser un regal però no la podrien guardar per sempre més, i de res servia ofegar-se en sang avui si l'endemà un es quedava sense ella, havia aprés que els humans no accepten viure en por i menys com esclaus, així que molt possiblement només hi havia una solució, aquella nit acompanyat de l'Ultier i dos homes més va anar fins al campament dels humans, no els hi va costar trobar la tenda de campanya del rei i va veure com allò havia deixat de ser un exèrcit per convertir-se senzillament en una banda de desesperats, tenia clar que algú els hauria d'haver vist però els van ignorar tot esperant que ells fessin el mateix, va ordenar als seus homes que l'esperessin fora i ell va entrar a la tenda, el rei estava assegut darrera una taula amb una copa en la mà i el cap damunt la taula, tot i estar begut va aixecar el cap al escoltar-lo, fet que estava a l'abast de molts pocs humans “Vens a acabar la feina?, doncs no t'ho posaré fàcil...” va dir el rei aixecant-se, no li hagués costat matar-lo i després fer el mateix amb la resta dels humans que allí hi havia, però aquell no era el seu objectiu “Et vinc a oferir un tracte...”, en Ianus va mirar a l'Ostred “Vols seure?” va dir assenyalant-li una cadira, “I quin tracte m'ofereixes?”, i aquí és on la Ingrid anava errada, no hi havia humà dolent (bé tots ho van ser de dolents per no poder defensar el que volien...), i aleshores en Ostred va explicar les bases del seu pacte... ells marxarien, el rei podria dir que els vampirs havien desaparegut misteriosament, a canvi no els buscarien, no els perseguirien, i no els matarien més... i com a contraprestació els vampirs no arribarien a ser un perill per l'existència humana i a més es crearia un concordat entre humans i vampirs per tal de vigilar el compliment d'aquest pacte i discutir-ne les eventuals incidències... en Ianus senzillament va dir “Puc fer res més que acceptar?” “Si, pots morir, tu i la resta dels humans...”, i allí es va signar el pacte, el pacte que encara avui es manté vigent, el pacte que ens fa invisibles, el pacte que ens nega i que ens ha tornat uns fantasmes entre vosaltres, va ser al sortir de la tenda que la Lia, la filla del Ianus es va llençar contra l'Ostred, l'Ultier que la veure la va agafar abans que ni tan sols s'acostés, va mirar a l'Ostred qui senzillament va dir “Avui ja han mort masses persones pel meu gust...”, l'Ultier la va deixar sense entendre massa bé el canvi en el seu amic i comandant de l'exèrcit, aquella nit amb el pacte van néixer també els Nocturna com a vampirs que no van acceptar el pacte i que només desitgen la fi de la raça humana tal com s'entén actualment, i els fills del sol, un grup d'humans que només volen acabar amb la meva espècie... i aquesta és la veritable història, la història que pocs us explicaran perquè encara menys la coneixen, la història del pacte primigeni, la història d'on tot ha seguit fins avui...