entrada 549 (any 2)

M’he promès (més que res per no perjudicar més la meva ja de per si pobre salut mental), no parlar més de la manifestació del 10 (no vull fer més llenya del català caigut... o era arbre??), ni dels èxits de la panda de mercenaris de la vermella (ja hagués pogut el pop dels collons anar de vacances a Galícia...)... aixina que contradient tot el que diuen la majoria de blocaires isem les veles i mirem cap a on ens porta el vent de la inspiració, que en el meu cas i com a bon vampir no deixa de ser una mera calma xixa... l’altre dia arrel d’una entrada em van dir que els temps passats tampoc eren tan dolents, i que entre el fet que les noies arribessin verges al matrimoni de fa anys i el fet que ara no arriben verges a la seva festa de quinze d’anys hi té d’haver per un força un punt intermig... que voleu que us digui, amb els segles (i ja ho he dit algun que altre cop, i aquí es veu la necessitat de la recurrència davant la manca d’inspiració), he observat com els humans heu accelerat el vostre ritme vital de forma escandalosa, tal que deixarien al tokio drifters a l’alçada del betum... vec amb sorpresa com les sempre saludables classes de genolls pelats que abans tenien els nens s’han convertit en classes de solfeig, xinès o qualsevol altre estudi que avui serveix i a saber si servirà d’aquí uns anys... que els moments de piscina amb les guerres d’aigua i les guerres de cavalls s’han canviat per classes dirigides (important, en el cas dels nens tot ha d’estar “dirigit”, quan de per si un nen és la cosa més indirigida que hi ha...) de submarinisme i orientació en aigües fosques, i natació orientada a la consecució d’algun que altre metall olímpic (que així els pares en podran estar orgullosos, no de que ells l’hagin guanyada, sinó que la guanyin els nens amb el seu esforç i els pares en puguin fardar, perquè tothom vol un fill com una versió millorada d’un mateix)... que les tardes de “On collons és el nen?”, s’han convertit en tardes de nen tancat jugant a la cónsola i de “Aquest és el meu fill?” que pronuncien els pares quan veuen un desconegut per casa seva que els hi és familiar, i després de mirar la seva parella pregunten “Tenim un fill?”... que els berenars de pa amb xocolata o pa amb qualsevol altre cosa han passat a actes d’alimentació nutricionalment dirigits per experts i sota l’amenaça de que us possin una multa si doneu al vostre fill el que no li toca, això o per un altre costat i lligat amb l’acudit dels porcs aquells que “Jo els hi dono XX euros i ells es compren el que volen”, i així de pas ja entren en el mon del consumisme... de temps on una bufa solucionava moltes coses a temps on hi ha discursos adults per a ments infantils (i aquí caldria que algú veiés la incoherència d’aquesta frase), de temps on es feia el que l’adult deia a temps en que l’adult ha de pensar com un putu brivall per tal de no ferir el seus tendres sentiments (valents filldeputes), dels temps on les pedrades i guerres de bastons eren divertides a temps on qualsevol d’aquest actes denota una personalitat psicòpata, quan no sociòpata, quan no... qualsevol altre cosa o directament tot junt, en resum la infància no deixa de ser avui en dia allò que els adults heu cregut i heu volgut que ha de ser per tal d’obtenir el que espereu obtenir, que són homes i dones de pro de cara al futur... i jo us pregunto pandilla de imbècils subnormaloides, estaríeu on esteu i tindríeu tot el que teniu si la gent no s’hagués qüestionat les coses i hagués intentat canviar el que no li agradava?? perquè fent autòmates tindreu un mon perfecte, però un mon sense canvis, i com deia la iaia d’un amic meu “No es poden fer truites sense trencar alguns ous...” bé, aquella senyora no coneixia cap lesbiana que tenen el do de poder fer truites sense trencar cap ou, és més, fan de tot sense ous i amb molts collons (o ovaris, no se m’enfadi la Jess i em retiri la paraula)...