entrada 544 (any 2)

Avui l’anava a liar a un dels blogs que segueixo, i de fet la susceptibilitat del personatge i dels lectors del mateix han fet que m’hagi reprimit de dir-hi la meva, i com que tinc aquest espai brossa particular doncs res, que aquí ho aboco... els tipus (apreciat, estimat i bon jan on els hi hagi), es queixava de que gent del seu lloc de treball no té la sana costum de saludar a tothom i en especial els lowmind (a dir: dones de la neteja i tipus de manteniment, entre altres espècimens), i que a més els miraven malament si ell hi parlava tot dient que no entenien com hi podia parlar... el bon jan criticava aquest comportament així com el considerar algunes cultures de primera i altres de segona... bé, jo trobo que l’educació és una perfecta coaccionadora de la llibertat individual, jo senzillament per dir “Hola” a un/a subnormal de la que no podré parlar de res més, doncs senzillament em callo i el/la deixo feliç en el seu mon de telenovel•les, programes i revistes del cor, perquè si, sempre hi ha personatges dels descrits anteriorment que són intel•ligents i tenen bona conversa i tal... però no us enganyeu no són els que precisament abunden, no us vulgueu portar a confusió un fa la feina que pot i no la que vol, i segurament són molt bones persones i tal, però jo no en tinc prou amb això, així que el millor és que ells facin el seu camí i em deixin fer el meu sense esperar res de mi com jo no espero res d’ells, bé, espero que netegin bé i facin la seva feina de la millor forma possible, tal com jo faig i òbviament no han faltat bona part dels seguidors del blog donant els seu suport i avalant les teories del bon jan, fet que no impedeix que se m’escapi un somriure pensant en les vegades que aquests mateixos cibersantons han ningunejat, criticat o senzillament ignorat als tipus que han passat pel seu costat i que en aquells moments no eren suficientment interessants com perquè els hi prestessin la més mínima atenció, sempre he cregut que totes les idees són defensables, ara bé, si totes ho són; tan ho són les teves com les de l’altre i al final només queda en un joc d’interpretacions, i creure que un té la veritat absoluta en aquest joc d’ous no deixa de ser una temeritat de l’alçada d’un campanar, això si, el dret a pataleta, insult i crítica no ens el treu ningú, ara bé, d’aquí a tenir la raó o la veritat hi va un caminet que moltes vegades caminant, caminant ens porta a veure que a l’igual som nosaltres els equivocats, o vosaltres, o ells, o tothom o ningú, o senzillament hem perdut el temps intentant que els altres facin el que nosaltres fem, sense ni tan sols valorar la possibilitat que nosaltres fem el que ells fan i veure que passa... perquè en el fons els humans dins la vostra estupidesa i creença que sou tots igual potencieu la desigualtat i el fet que la idea d’un sempre és millor i més lloable que la idea dels altres, com deia aquell... “Deixa estar el que facin i preocupat del que fas, perquè el que facin els altres sempre t’acabarà per molestar, tal com el que tu fas acabarà per molestar als altres, i si no és així, doncs senzillament o els altres o tu feu el que tu o els altres volen, i no sé que és pitjor...”, torno a dir, aquesta frase no és meva, jo no dono per tant... i ole, ole post espès on els hi hagi