La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 18 de juliol del 2010

entrada 558 (any 2)

Odio als humans, bé més exactament odio el fet de tenir de relacionar-me amb més humans dels que voldria i en especial amb aquells que senzillament voldria ignorar i deixar passar la seva existència sense que em molesti massa, probablement per això em toca cada cert temps relacionar-me de forma “normal” amb la “gent”, relacionar-me i barrejar-me per tal de poder veure com es comporten i alhora poder-me comportar com ells i no esdevenir un estrany entre els humans, fet aquest que ha provocat la desaparició més o menys accidental de bona part dels de la meva espècie, així que ja em teniu ahir prenent una cervesa en una cafeteria, navegant i mirant la fauna que tenia pel voltant.. turistes francesos a l’esquena criticant tot el criticable i a més, a crit pelat tot ignorant (més conscientment que inconscientment) que bona part d’aquells cambrers que titllaven de ganduls, aprofitats i inútils segurament els estaven entenent, davant tenia un grupet de mamas que havien deixat els infants a la piscina de l’hotel i elles havien anat a fer la merendola (i si passa res a qualsevol dels seus fills mai serà culpa d’elles), dues de les filles estaven jugant prop meu i vaig enxampar-ne a una de les petitones mirant el meu ordinador de reüll, al ser sorpresa va dibuixar un somriure entremaliat mentre es feia la distreta, ja que estàvem de confidències i només per un instant li vaig deixar veure la meva veritable naturalesa la nena va quedar paralitzada, va intentar agafar aire i vaig notar tota la tensió del petit cos, la germana li va preguntar que li passava i ella va explotar plorant i marxant corrents, segurament trigarà alguns dies o setmanes a tornar a dormir amb certa normalitat, i és que hi ha veritats que no estan fetes per a tothom, i si algú es dedica a espiar el seu voltant hauria d’estar preparat pel que pugui trobar, la mare de les nenes es va aixecar deixant el grupet, tot i la distància vaig poder escoltar com una de les dones deia “Has vist el cul que se li està posant?”, el somriure va ser generalitzat entre les dones que van fer que si, la mare es va girar i la resta entre somriures li van dir que tranquil•la i que anés fent, vaig enxampar a una de les mares que em mirava, vaig retornar el somriure i ella es va fer la sorpresa... “Em pregunto quan fa que no mira així al seu marit, suposo que si ho fes no aniria tan mal follada...” va dir algú darrera meu, la persona es va seure davant meu i va seguir “No em diguis que et toca el cap de setmana de parc d’atraccions?, de veure com viuen, he dit viuen?, bé, de veure com deixen que el temps, allò tan apreciat per ells se’ls hi escapi entre les mans, saps em sorprèn amb la facilitat que senzillament deixen passar dia rere dia sense fer res d’especial que justifiqui i els hi faci recordar l’extraordinari de l’existència...” “Vaja, estàs fet tot un filòsof...”, ell va somriure “Possiblement, i a veure si em pots respondre?, si no netegem els plats que embrutem en una cafeteria com aquesta, si no netegem la taula ni el terra, perquè volen que deixem el vàter net?, no es responsabilitat del local que ho estigui?”, vaig somriure al veure com saltava de temes, de l’existència dels humans a la merda en els vàters, un bon salt o igual un salt no tan gran com es pot pensar el passar de l’existència humana a pensar en la merda...

2 comentaris:

maria ha dit...

Fas por i t'adoren^^...

Molon labe ha dit...

Estimada Maria vostè em té en massa alta estima...