entrada 566 (any 2)

La Ingrid es va despertar, va maleir l’haver acceptat les darreres copes i el seu peu va topar amb l’ampolla buida, li havia semblat escoltar un soroll, va tancar els ulls acceptant la realitat, havia sentit el soroll tot i l’alcohol que portava, va aixecar-se necessitant d’agafar-se a la butaca, allò només podia significar que el pobre desgraciat que feia poc havia sortit per la porta (amb sort) havia deixat d’existir, es va preparar pel que vindria, va notar les passes pel passadís “Com a corrents d’aire” li havien dit, allò anava seriosament, va agafar el penjoll que duia tot esperant que abans d’acabar se’n pogués endur algun de tornada al maleït infern d’on hagués sortit, aleshores va ser quan ho va escoltar el rumor en l’apartament del costat, va tancar els ulls per sentir com la vida dels allí presents s’acabava, va centrar-se en els humans que hi vivien i el que va veure la va fer xisclar, silenci, silenci i més silenci, i allò no era una bona senyal, si l’havien escoltada la cosa no acabaria allí, va anar cap a la cuina i obrint la nevera va agafar l’ampolla del terrible vi blanc que els hi havien regalat, un glop havia estat suficient per declarar-lo arma de destrucció massiva, però probablement allò era el que ara necessitava, va obrir l’ampolla i amb un gest se la va acostar als llavis després d’agafar una de les pastilles que la seva companya utilitzava per fer més fàcil de viure l’infern que les rodejava... va notar com l’alcohol corria per les seves venes, i va començar a canturrejar que ella no tenia problemes amb l’alcohol tot i els litres que ara corrien per les seves venes... va sentir com tot es movia, va intentar agafar un punt de referència... es va acostar al menjador tot caient abans d’arribar la sofà, i aleshores va notar tot i el seu estat com la miraven, només un instant, un moment que decidiria moltes coses i després només la foscor... es va despertar al escoltar com algú estava trucant insistentment a la porta del seu pis, li va costar arribar-hi, va intentar obrir sense poder-ho fer, intentar girar la clau al pany i treure el pestell se li va fer més difícil que tots els treballs de l’Heracles junts, va obrir la porta davant seu i darrera dos policies un home entrajat (i qui collons porta trajo a l’estiu) es va presentar com a inspector tot demanant permís per entrar, ella s’hi hagués negat però no va poder evitar apartar-se i deixar-los passar, l’apartament estava fet una lleonera, els homes es van mirar al veure les dues ampolles buides i l’estat del menjador, ella no recordava haver-lo deixat d’aquella manera... “M’espereu fora?”, va dir l’home als dos policies que van sortir alleugerits, “Perdoni que la molesti, només era per preguntar-li si aquesta nit ha escoltat cap soroll”, “Soroll?”, “Si, qualsevol soroll que li semblés sospitós...”, ella el va mirar intentant trobar les paraules per explicar el que era per ella sospitós, però l’home va seguir “Miri, li seré franc aquesta nit algú ha entrat i ha mort als seus veïns...” “Com?” va respondre ella, el mon li va començar a donar voltes, les imatges de la nit anterior se li van fer més evidents, va fer un pas enrere i va perdre l’equilibri, l’home la va agafar arrufant el nas al olorar la barreja de suor i alcohol... “No he passat una bona nit...” va intentar justificar-se ella, “No cal que ho juri...” va respondre l’home, “Miri, li deixo la meva tarja, si recorda res per poc que li sembli espero la seva trucada...”, li va dir clavant la seva mirada en la d’ella, l’home va sortir del pis tancant la porta, ella va trigar un moment a adonar-se de la calidesa de les seves cames, va sentir com li regalimava l’orina per elles fins formar un toll als seus peus i aleshores es va deixar caure, no era la primera vegada que el veia, aquell home qui li havia deixat la tarja era el mateix que ella havia notat mirant-la la nit anterior...