entrada 560 (any 2)

Encara no porto una merda de temps a la feina i el matí ja ha tingut dos moments culmem... el primer ha estat quan una mare definia a la seva filla (i poc després a ella), amb les paraules: “De fet, ella sempre ha estat un xic estranya, bé, jo a la seva edat també ho era, i a vegades encara m’ho diuen...”, amb un somriure i donant al concepte de “estranya” el to aquell de persona misteriosa i no entesa per la resta dels mortals, vaja una godtouchedfigaflower, i que voleu que us digui, estic ja cansat de descobrir que aquells que es consideren més “estranys” no deixen de ser els més normals, i que només intenten separar-se d’aquesta normalitat amb un posat de víctima del sistema, i aquí torno a reprendre el que em van dir una vegada “La gent ha de tenir aptituds i actituds”, i moltes vegades l’una sense l’altre no porta més a una exposició estúpida de la persona, conec a la nena i conec a la mare, les dos són hipernormals, vaja de tan normals passen per subnormals, i el que van descobrir amb terror és que hi ha tanta gent normal que la gent no acostuma a caure-hi quan hi ha deu persones normal juntes, de fet, la gent només parla de “grup de persones” sense individualitzar, així que van decidir transgredir amb una actitud per la que no tenien aptituds, així que mentre elles diuen que són “estranyes”, la gent diu “Hi havia un grup de persones i dues tontes” (i he intentat ser políticament correcte amb l’adjectiu)... m’ha fet gràcia que precisament un vampir com jo em posés a criticar la “estranyesa”, però que voleu, els humans teniu la capacitat de despertar la meva dicotomia... l’altre punt àlgid del matí ha estat descobrir que bona part de les secres ara venen a la feina amb les carmanyoles carregades de carbohidrats i altres productes que els hi ha assegurat que no engreixen i que són xaxisaludables (no sé que em preocupa més, que creguin que la merda que es mengen no engreixa o que es saludable..., però com sempre, la necessitat fa que la gent es cregui la primera tontada que els hi diuen), doncs bé, a més també porten unes bosses megapij ktkgas on a part de recanvi de roba interior (no entraré en el perquè d’això...), porten els seus modelets de gimnàs, perquè ara fer esport està de moda, ole, ole, i totes s’han apuntat a un gimnàs on no fan gimnàstica, fan tota una sèrie de disciplines que a nom més llarg i més inintel•ligible millor, perquè de fet ni elles saben el que fan, ara bé, quan avui una ha dit: “L’únic dolent del gym, és que acabo suada i em toca rentar cada dia la roba, i és clar amb lo guai que és perdrà la charme en dos dies...”, quasi que em cau el cafè de les mans (els calçotets ja els tenia als peus....), i mireu que normalment el cafè del matí m’entra bé, és un pacte que tenim ell i jo, la resta del dia pot ser una merda de cafè, però el del matí és sagrat, la seva olor, la seva calor, el seu gust, el tacte en boca, però aquest matí l’he mirat i fins i tot ell m’ha dit “Si, són gimnipolles...”, i per a tots els pompeufabrians, una gimnipolla és quasi tota dona (per no dir tota) de més de trenta anys que va a un gimnàs (només per a dones), a aconseguir un cos “només per a homes”, fent una sèrie d’activitats dirigides i orientades (i molts cops “orientals”, suposo que a orient fan activitats “occidentals”), a fer-li creure que millorar l’immillorable és possible, i a més que menja sa i beu molta aigua amb polvets de tots els colors de l’arc iris, que deixen els colors dels united colors en fase de monocolor, i de saber què, però que algú li ha dit que són xaxiplen per a tot... com deia un conegut “A quants n’alimenta el pa...” (ummm, a elles no, que el pa engreixa segons m’han dit...)