entrada 549-3 (any 2)

L'altre dia em van convidar a dinar, de fet no em va sorprendre que em citessin a la seu del consell, lloc on es fa la política i on es plasmen els desitjos obscurs dels que tenen i desitgen... quan vaig arribar vaig veure a qui m'havia convidat parlant amb un grupet de joves, tot i la distància vaig poder veure com desenvolupava allò que millor se li dóna, la manipulació de les masses bé sigui a gran escala o a petita, segons els nens els hi parlava en grup o se n'emportava un o dos a algun lloc separat, quan em va veure (o va fer evident que m'havia vist, fet que de fet ja havia passat feia una estona) se'm va acostar “Ai, les generacions futures... aquests ens manaran quan siguem vells... tot i que no tan vells com tu... saps, han passat el darrer trimestre fent tot un projecte de llei, i avui el presenten en seu parlamentària i el votaran, ja veus votaran una llei feta per ells mateixos, no em diguis com canvien les coses eh...”, “I tu?, els hi donaves consells?” “Jo?, res, res, només intercanviava opinions...”, em va convidar a prendre seient, la canalla va anar explicant el projecte de llei i com era de vital i tal, però de sobte van començar a aparèixer ets i uts que van fer canviar la cara dels professors, fins i tot algun dels més agosarats va dir que els professors els havien estat manipulant, en el moment de la votació el resultat va ser just, però els propis brivalls van votar en contra de la llei que ells mateixos havien redactat, el meu acompanyant es movia en la seva cadira amb un somriure “Ara, ja estic més tranquil” em va dir “Ara ja sé que aquests com els seus majors tenen una opinió que en molts casos pot ser modificada amb les “oportunes” motivacions”, em va assenyalar a aquells que havien acceptat el seu “tracte”, els que l'havien rebutjat i que caldria vigilar per veure si es quedaven amb aquells valors estúpids o entraven en el mon real, i fins i tot aquells que acceptant el tracte no havien mantingut la seva paraula, aquests tot i ser nens aprendrien el que vol dir faltar a la paraula donada... com em deia qui em pagava el dinar “Els nens no deixen de ser personetes que intenten comportar-se com els adults que veuen, i els adults moltes vegades no deixen de ser com a nens tot intentant tornar al que ja mai seran i intentant evitar l'inevitable...” “Què la mort arriba a tothom?” “Ostres, no!, jajajajajaja que profund... intenten evitar el fet que tothom té un preu...”, no he pogut amagar el somriure, ell s'ha aixecat felicitant amb un cop de cap a aquells que s'havien venut per a saber que, i després s'ha acostat a un dels professors “Ja veus com són eh, a vegades tenen unes sortides aquests crius que ens fan creure que ja són tots un adults...”, el professor se l'ha mirat convençut que ell i la seva presència en aquell lloc no havia estat només fruit de l'atzar...