La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 25 de juliol del 2010

entrada 565 (any 2)

Fa gràcia que hagi començat un concurs, a veure qui guanya el que escriu o qui llegeix, a veure en quin punt s'arriben a topar i trobar??, perquè no es pot llegir força d'algú sense despertar l'interès tan per part de qui escriu com de qui llegeix... Avui convidat a esmorzar, bé, més que convidat pràcticament obligat a anar-hi per fer de nou una entrada “social” en aquesta societat que em té “afillat” i a la que representa que li dec alguna cosa, amb bon gust els hagués engegat a la merda a tots plegats però veient a un parell dels personatges allí reunits m’he donat una oportunitat, m’he costat a saludar a un conegut que havia anat a esmorzar amb els seus gossos, l’he enxampat cardant la bronca al mascle “No em miris com un cadell per allò que no has sabut defensar com un mascle…”, es veu que el tipus havia donat una galeta al mascle i a la femella però aquesta se les havia menjat les dues i el mascle ara reclamava la seva, he acaronat al gos veient la seva mirada, una mirada néta, clara i pura, a vegades em pregunto com un gest tan senzill, tan animal, és impossible de ser vist en animals tan racionals i intel·ligents com són els humans… tot i que l’he vista un xic avui veient les notícies quan entrevistaven a uns nens vinguts d’un territori en conflicte, una de les nenes ha dit una frase brutal “El millor d’estar aquí és poder estar tranquil·la de que avui no moriré…”, aquells nens eren força més adults i madurs que bona part dels infumables adults amb els que em topo dia si dia també, estàvem repetint el cafè quan un dels cadells d’una de les conegudes famílies ha vingut a veure’ns amb el seu nou cotxe, un cop amb nosaltres ha dit “Increïble el cotxe va que t’hi flipes no sé ni els cavalls que té…”, el que estava amb mi ha deixat escapar un somriure “Mira, jo tampoc sé els cavalls que té, però sé que té com a mínim un GI”, “Un GI?”, “Si un gilipolles integral, i a més integral sempre no només quan cal”, això ha estat suficient per fer-nos partir el cul una estona, i parlant de cotxes i cavalls avui he assistit a la mort de l’esport com a tal per si encara em quedava un bri d’esperança, i mireu que sóc gilipolles de tenir esperances en qualsevol cosa que toqueu els humans…, li deien al pilot que havia deixat passar-se que era el súmmum de la diligència, que voleu que us digui d’aquí a uns anys tothom recordarà al guanyador i no pas al diligent, quan hem acabat el cafè i mentre sortíem del local després d’acomiadar-nos, un dels presents ens ha dit: “Heu vist aquell cotxet d’infants, porta escrit al lateral 1AT”, el meu conegut no s’ha esperat per contestar “Vol dir un animal tractor…”, el riure ha estat generalitzat i els que han quedat en la cafeteria han respirat més tranquils….

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Llegint-te em recordes molt a algú que conec......

Si em permets un comentari, i no es pas per ofendre, suposo que ets conscient que molta gent es pot sentir intimidada o atacada per la manera en que parles, escrius, t'expresses o com li vulguem dir. Fins i tot diria que ens podem perdre alguns cops. Ep, que no et soni a crítica això eh? Crec que tens un do que ja voldríem la resta dels mortals. Però per algun motiu hem decidit viure en el món de la hipocresia, la falsedat, lo políticament correcte, etc etc etc. Suposo que ens es difícil veure la vida com realment és. Però bé, jo parlo per mi, no puc parlar pels altres.

Probablement ara em podries dir que si algú es sent així amb tu el problema el te ell... i suposo que no et faltaria raó. Encara que això ja és suposar massa... no et conec i no se que podries dir-me.

Molon labe ha dit...

Umm dir-te poc (de moment) i escriure't força més :), mira realment amb els segles no m'importa massa el que pensin la resta, jo escric el que crec i la resta que pensi i digui el que creu... d'aquest acte de sinceritat com a molt hi haurà alguna "cabrejada" però més complicitat que amb tot aquells que et diuen una cosa amb un somriure i després en pensen una altra un cop has girat l'esquena...
Umm, i si et perds no tens més que preguntar... i esperar la resposta, sempre responc i a vegades fins i tot amb massa sinceritat (aquest és un tret dels vampirs)...