entrada 551 (any 2)

Avui m'han convidat a esmorzar i després de la nit passada he cregut que era el millor per esbravar-me un xic, i més considerant qui m'ha convidat, quan he arribat me l'he trobat com sempre rodejat de les “maques de la setmana”, suposo que deuen ser els inconvenients de ser ric i estar de moda, m'ha saludat tot cridant-me (odio la gent que no sap valorar la discreció), un cop assegut i amb un excel·lent cafè he escoltat com li retreien al meu conegut la seva darrera juguesca, jo hi vaig estar i no he pogut més que somriure... fa uns anys que la societat civil d'on visc fa venir nens de llocs on en teoria estan pitjor per tal que puguin passar unes “vacances” com Deu mana, i de pas que es morin d'enveja tot pensant el que perdran quan marxin i que els d'aquí (els nens), vegin que n'hi ha que estan pitjors que ells... fa un temps portaven nens de l'est, però el darrer any moltes famílies els van retornar (si, si, directament “retornar”), perquè segons ells no eren acceptables socialment (valents collons), així que el que havia organitzat el sarau es va trobar amb quatre nenes i tres nens que ningú volia, sort del filldeputa del poble, també conegut com el cabron imbeciloide (per cert, un dels pocs em desperta simpaties), qui veient el merder va oferir el seu hotel per als nens, de fet era temporada baixa per a ell, i per tenir als cambrers tocant-se els collons, que menys que algú que els hi toquessin i es guanyessin el sou, els nens hi van anar un xic espantats i més veient l'animaló que els portava, la relació amb els nens era força senzilla, pel matí els hi deia “Tot bé?” i per la nit “Ho heu passat bé?”, i el meu conegut content, ja que segons ell eren dels pocs clients que no tocaven els collons demanant i demanant tot creient que per pagar una merda tenien dret a tot... al final els nens van marxar i jo que el conec vaig veure com allò no li acabava de fer el pes, així que el tipus va anar de vacances al lloc on vivien els nens (segons ell per fer prospeccions de negoci), però a mi no em va enganyar, va anar per veure com estaven, com ell em va dir “Estan putejats, però si vols que et sigui sincer almenys així quan siguin grans sabran valorar les coses, no com els idiotes que parim i fem crèixer per aquí...”, doncs res, aquest any han decidit portar nens saharauis que segons algun imbècil va decidir que eren més propers culturalment... valents collons, “Eisss mira que mono!” ha dit una de les barbiesdestellosdeoro que estava amb nosaltres fent-me tornar a la realitat, ha entrat una dona a la cafeteria amb una motxilleta al pit d'on penjaven un bracet i una cameta, el que m'havia convidat ha somrigut i excusant-se s'ha aixecat un moment... bé, per on anava?, ahhh, pels nens saharauis, doncs bé, aquest anys han portat aquesta espècie, i em van convidar per tal d'anar a la primera festa que els hi muntaven, i allí els teniu tots en línia mentre el bo i millor del país anava mirant-los i somrient-los, no vaig trobar massa diferència entre allò i les subhastes d'esclaus que he viscut no fa tants anys, i els nens patris mirant-los i rient (crec que aquest any han prohibit que els hi tirin cacauets), suposo que pels pares és millor i els deixa més tranquils el fet que els seus fills comparteixin el temps amb nens com aquells que no pas amb animalons que a vegades no sé sap com poden reaccionar, doncs res, després d'assignar els nens a les famílies i que aquestes fessin el canvi de cromos de costum tot dient “Mira que jo ja tinc dos filles, no voldràs una nena i jo em quedo amb el teu nen...”, o “Uis que aquest nen/a és massa gran i no sé si farà migues amb els meus...” i tal i tal, doncs bé, després del repartiment i posterior rerepartiment, no es van estar de dir-lis tot el que farien i la sort que tenien d'estar allí, i aleshores va passar, un dels nens patris havia agafat una beguda i l'havia deixada damunt una taula mentre anava a jugar, quan va tornar un dels nous vinguts ja havia agafat l'empolla ja que considerava millor acabar-se aquella que no pas agafar-ne una de nova, total que la troca es va embolicar i un nen demanant la beguda i l'altre que no li volia tornar, i aleshores entre somriures van començar els comentaris vomitius “Que si mira com són...”, “Que si mira com no saben comportar-se...”, “Que si mira la sort que tenen de que els puguem educar una mica...”, i aleshores vaig quedar flipat, una de les progreparidoresdecapullos, que mai havia aixecat la veu al seu fill va anar cap al nen saharaui, li va agafar l'ampolla i li va picar a la mà tot dient-li (això si amb un somriure), “Recorda d'on vens, comença a comportar-te sinó hi vols tornar...”... “Eis d'on vens?” ha dit la xonadeoro que també estava a l'esmorzar... “Res, estava fent una trucada...”, ummm, tantes interrupcions, per on estava?? ahhh, si pel pobre nen saharaui, doncs bé, el meu conegut va aparèixer hi acariciant el pel del nen li va oferir una ampolla nova “Me la canvies?”, li va dir en la seva llengua, el nen se'l va mirar i va acceptar intentant evitar més problemes, ell va agafar l'ampolla i li va passar al nen, aquest se la va mirar “No beuràs ara?, no tenies tanta set?”, el nen el va mirar aterrit i la seva mare anava a dir quelcom... “Ja, suposo que prefereixes una cosa millor” va dir amb un somriure, “Mira per tu, la teva mare i altres he fet portar quelcom que segur que us agradarà, i més si heu d'anar de vacances a la Índia”, “De vacances no, anem de viatge iniciàtic”, “Doncs això, aneu pel que aneu, segur que allí ho provareu també...” van entrar uns cambrers amb unes ampolles que les ecoprogres van agafar al vol, ell en va rescatar una i li va donar al nen, mentre agafava al pobre saharaui i se l'emportava a un racó “No pateixis, ja veus que la gent és igual de gilipolles a tot arreu....” li va dir fent somriure al nen, passada una estona la gent estava encantada amb aquell beguda o beuratge diví vingut de la mateixa Índia, el meu conegut va dir que allò era la beguda de moda la famosa vaca-cola, la gent va acabar amb les existències de les ampolles i en el frenesí del consum algú va preguntar de que estava feta, el meu conegut va somriure “Tot està a l'etiqueta...”, malauradament pocs eren els que entenien l'idioma... un cop a casa i després de consultar per Internet el meu conegut va provocar una onada de visites a urgències tot i que segurament ningú li dirà a la cara el que pensa d'ell, i ell mentre somreia tot pensant com s'estarien partint el cul aquells nens que tot i venir de vacances no venien més que per fer de cangurs dels fills dels qui els acollien (i a més de forma gratuïta).... estava pensant en tot això quan ha entrat un policia a la cafeteria, ens ha mirat i saludant al meu conegut s'ha costat a la noia que havia entrat amb la motxilla, “Perdoni, ens pot acompanyar?”, la dona no ha fet cap gest ignorant al policia, el company del policia que ja estava darrera la dona li ha dit “Ens hauria d'acompanyar...”, la dona s'ha resistit quan l'han agafada, la motxilla s'ha obert un xic i un caparró ha quedat penjat pel forat obert, les noies que estàvem amb nosaltres han deixat escapar un crit... els policies l'han immobilitzat tot trucant demanat reforços, “A veure si sabeu que sembla això?” ha dit el meu conegut ajuntant dos croissants cul amb cul, una de les xoxones no ha pogut més i ha sortit disparada cap al bany, deu ni do com es pot arribar a emmerdar un senzill esmorzar...