La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 2 de juliol del 2010

entrada 544-2 (any 2)

Ahir convidat a l’estrena d’Eclipse, el darrer lliurament de la saga Crepusculo... el cine a petar de noietes que cridaven tot bavejant oral i vaginalment cada cop que sortia el prota o un dels llops, que voleu que us digui no vaig poder evitar el somriure al pensar com els humans intenteu fer creure que els vampirs tenim els mateixos problemes i vicis que vosaltres, que hi ha vampirs happyhaikus i vampirs dolents, que hi ha clans i grups que juguen a veure qui pot putejar més a l’altre costat (trist que en la lluita final no mori cap dels “bons”, però és clar, i ja ho deia una neneta “Ha mort qui havia de morir: els dolents, dels bons cap ni un”), ains que tendre i estúpida és la joventut... i per un altre costat els homes llop (i dones), que no guanyen prou per camisetes, roba interior i pantalons (d’aquí desitjo que aprofitin les rebaixes), i després el voler fer creure que els vampirs tenim els mateixos sentiments que els humans, i tal i tal... doncs bé, vist el que vaig veure i veient com cada cop s’apilonen més les sol•licituds del curset per a vampir de primera de CCC voldria deixar clar que: els vampirs som éssers solitaris, no suportem cap mena de companyia, ni tan sols els de la nostra espècie, estar més de cent anys al costat de la mateixa persona no aporta res de bo us ho puc garantir, els vampirs no tenim cap dels sentiments dels humans, no som esclaus de les vostres frivolitats, de les vostres necessitats de viure la vida tot sentint un seguit de sensacions a les que els hi voleu donar un nom i que us diferenciïn de la resta del mon animal, sento dir-vos que l’amor no existeix, tot i que l’estupidesa humana si, de fet no he conegut cap sentiment o valor que no s’hagi venut donada l’ocasió i el preu just; tampoc és del tot cert el fet que els vampirs es trenquin com a figuretes de plom (no sé d’on han tret aquesta idea), i menys que tinguem els ulls vermells si bevem sang humana i grocs si la sang és d’animal (la gràcia és diferenciar els “humans” dels animals, com si un humà no fos més que un senzill animalet), amb tot alguna cosa de veritat hi havia però suposo que hi deu ser fruit de l’atzar i la sort de l’escriptora, però res, si voleu malgastar els vostres diners en un espectacle per a tots els públics i fàcilment (i recomanablement) oblidable no teniu més que anar-hi, això si, la banda sonora com en els casos anteriors el milloret de la pel•lícula... ummm, i per acabar dir que com tothom sap els vampirs no existeixen, i que les opinions d’aquest blog no s’han d’entendre com que els vampirs estem entre vosaltres i de tan en tan n’anem fent alguna, i que cal que patigueu i vigileu les vostres esquenes les nits fosques, entre altres coses perquè en (l’hipotètic) cas que un vampir s’encapritxés de vosaltres poc hi podríeu fer... bé, només gaudir-ho, que no totes les nits un serveix d’aliment...