entrada 550 (any 2)

Ahir tot escoltant les notícies no vaig poder mantenir el posat seriós (i mireu que ara ho intento, intento no canviar les faccions i mirar-les seriosament, com s’hauria de fer amb les notícies, si aquestes no fossin la merda amb la que ens bombardegen dia si i dia també), doncs bé, entre les floretes que van deixar caure... el saber que el règim cubà alliberarà a uns quants presoners polítics/de consciència o inconsciència, o bé directament criminals segons els intel•lectuals de cert país, doncs res, que els alliberaran i com que no poden estar a la seva illa doncs res... expulsadossss!!! i on aniran??, uisss pregunta fàcil, va tots amb els dits aixecats cridant “Jo me la sé, jo me la sé...”, doncs res, els portaran a Espanya als alliberats i les seves famílies, i un cop a Espanya de que viuran?, ohhhh, pregunta amb la resposta encara més fàcil, viuran del tiet sabater qui via ajudes desinteressades els tindrà contents... i ara us podríeu preguntar el perquè de tot això... i si en voleu una pista només cal que penseu en: obertura europea, interessos econòmics patris, etc, etc, i el que em va deixar de pasta de moniato va ser la conversa d’una mare d’un dels presos amb el tipus aquell que va fer el règim de la corporacion pielestetica per la via directa, la tipa li deia que no deixés la seva vaga fam (tot i la proximitat de la seva mort), ja que ell (el finoman aquell) era l’únic actiu que els hi quedava... valents collons de la dona que demana a un home que es deixi morir per tal de tenir alguna esperança de poder alliberar el seu fill, que tot i pres no s’estalvia cap dels àpats que li ofereixen, però bé, així sou els humans... i la segona notícia que em va treure una rialla va ser saber que després de tot un estudi (amb les seves despeses òbviament), s’havia arribat a una sèrie de conclusions (si us plau tots dempeus...), que els animalons que repeteixen curs són el que més abandonen les classes i els que tenen un índex més alt de fracàs escolar, ole, ole, i no contents amb aquest gran descobriment van seguir... i a més aquests mateixos alumnes no estan a gust i es troben desmoralitzats pel fet que se’ls hi faci repetir curs, ole, ole i ole... ara bé, el millor va ser el remei proposat per les eminències brillants aquelles, i que es trobava entre el que directament no repetissin curs o que se’ls oferís una sortida en forma de cursos orientats a les seves necessitats... que voleu que us digui, no crec que facin falta masses estudis per descobrir que el tonto de la classe és el que té més numeros de deixar les classes, i que fer repetir curs a una bestioleta no ha de ser el que el faci trempar més (bé, tot depenent de com siguin les pibes que pugin del curs inferior...), i ara faran cicles formatius especials per a tipus que ningú voldrà contractar perquè tothom sabrà que venen de la formació pa’tontos, però no tot està perdut, els propis animalons entrevistats i que havien deixat la formació deien que estaven contents d’haver-ho fet... perquè ara treballaven, guanyaven uns calerons, eren un xic més independents, vaja, que eren més personetes... (però és clar, la família i els tipus de l’estudi deien que aquestes opinions no calia prendre-les seriosament, que qui realment sap que s’ha de fer amb els joves no són els propis joves, sinó els imbècils que fan estudis sobre ells...)