La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 21 de juliol del 2010

entrada 561 (any 2)

Avui he assistit a dos espectacles als que feia força temps que no veia en un mateix dia, avui un president ha anat a veure un altre president sota la màxima de: “Tu demana sense dir exactament el que vols, i jo et prometré donar-t'ho tot sense dir exactament que et donaré...”, i la gent bocabadada i aplaudint com a veritables downies davant la demostració de valentia d'un i de la demostració de comprensió de l'altre, i encara han tingut els pebrots de sortir i dir que la reunió ha anat bé, collons, com més podia anar si exactament no han acordat res de res, un veritable negoci rodó... i jo em pregunto, i on són ara els animalets que van sortir a manifestar-se?, doncs suposo que dividits entre els que curren, els que estan de vacances, els que fan filigranes per arribar a finals de mes i forces altres, això si, tots contents perquè van sortir al carrer i ja van complir, i com ells deien: “Ara, és el torn dels polítics”, doncs bé, ja us ho dic jo (tot i que ja ho sabeu...) “Els polítics us han dat pel kul (de nou, una vegada més pels inútils que descobrint que ara caguen millor no saben perquè), i ara què fareu?”, no cal que contesteu... senzillament queixar-vos i poc més, bé, aguantar que ja és, tot creient que poc o menys obtindreu amb la merda negociació amb el gran germà d'occident... l'única opinió encertada d'avui ha estat aquella on algú ha dit que avui senzillament s'anava a recollir la quitança (bé, el tipus ha dit finiquitu... valents collons també) de l'estatut, i que els protestons anaven a rendir vassallatge al poder central tot dient “Si, si, ja sé que potser en vam fer un gra massa, però tranquils que ho tenim tot sota control i no passarà més... ara bé, si poguéssiu dir que ha estat una negociació dura ens faríeu un favor...” i l'altre contestant “Coño Pepe, como no, tu no tienes mas que pedir por esa boquita, que ya sabes que para eso tengo talante i padelante...”... la segona notícia m'ha portat a recordar la frase que em van dir fa segles: “Els herois morts justifiquen moltes injustícies, ja que no hi ha millor opció per fer oblidar un fet que tornar a la condició d'heroi aquell qui ho ha patit”, avui un alt càrrec deia que el govern treballava per tal que una desgràcia que ara fa un any que va passar no torni a passar, i la gràcia està en que no diuen en que treballen i encara menys que va passar, perquè si us els voleu creure (i sempre segons ells) va ser tot un seguit de situacions imprevisibles, desafortunades i tràgiques que van provocar la mort de cinc persones, i jo em pregunto, com collons es pot estar preparat per a situacions “imprevisibles”, “desafortunades” i “tràgiques”, i vosaltres amb la llagrimeta fàcil tot creient el que us diuen, bé sembla que tots no i que els que manen estan un xic molestos, perquè quan el gos que alimentes et mossega la mà ja pots tenir clar que no és un gos de fiar, ara bé, i només com avís per a navegants, dir que en aquests casos el més senzill és simplement canviar de gos...

4 comentaris:

maria ha dit...

I tan que canviarem de gos,si més no per part meva!
L'octubre és el meu objectiu.No estic disposada a aguantar més baixades de pantalons per part d'ells!

Agnès Setrill. ha dit...

Resulta que és el gos pastor més bo que he vist mai.
Jo, mai m'hi he apropat, però te un ramat de burregos gran i fidel que far por i tot.

I amb lo eixerits que son els altres, ja em vaig entrenant pel futur...

Inés Aceitera.

sànset i utnoa ha dit...

Estic amb l'Aceitera.

Al final final això semblarà un concurs de gossos de tura...

*Sànset*

Molon labe ha dit...

Estimada Maria, per mi "elles" es poden baixar els pantalons sempre que vulguin, i fins i tot més, es poden baixar les bragues...

Apreciada Agnés (li he "normalitzat" el nom...), mentre es moguin darrera un pal i es persegueixin la cua cap problema..

Benvolgut Sunset, de tura o d'atura???, miri que tira amb bala vostè...