entrada 546-2 (any 2)

Avui parlava amb una noia que aquest cap de setmana estava per la capital de l’estat veí tot celebrant el dia de l’orgull (he de dir que ella és una competidora letal per a tots els homes, una veritable don Juan sota un cos femení, i el divertit del tema és que tota tipa que no caigui sota els seus encants passa automàticament a ser una retrògrada de merda, ja que segons ella qualsevol imbècil que folli amb un home ha de ser tonta del bote per no fer-ho amb una dona...), doncs bé, a la pregunta de com li ha anat el festival del dia de l’orgull gay, ella ha espetegat la llengua (també dit tocar l’ase??) tot dient “Dia de l’orgull lèsbic...”, ainsss vatua l’olla que fins i tot aquí cal parlar amb propietat, tot xerrant de com li havia anat he comentat que deien que tot i la festa havien deixat els carrers fets una llàstima, al que ella ha contestat “Això els heteros, que són uns guarrus que flipes... i que molt de queixar-se però bé que venen a aquestes festes i millor que s’hi posen a la mínima que et descuides, no hi ha res pitjor que els indefinits i les lesbidomingueres...”, i ja ha estat el màxim al recordar que aquest any anava dedicats als trans, “Mira, les úniques pringades som nosaltres, els tius ho tenen fàcil perquè ara sembla que l’únic mascle és el que és homosexual, i no deixa de tenir gràcia el tema... i les trans no deixen de ser més que tipus que veient que les dones follen més s’han decidit disfressar de dones per veure si els hi va millor...”, aquí ja no he pogut més i he explotat a riure: “Sort que ets tolerant tu...”, ella ha agafat el seu posat més seriós: “Mira que sigui lesbiana no vol dir que m’empassi totes les tonteries dels altres, força merda em toca empassar com per carregar-me la dels altres...” “Vaja, però almenys has follat...”, “Bufff, sempre igual els tius, tot ho arregleu així...” ha dit tot marxant cap al seu despatx, darrera meu algú ha comentat “Segur que no ha follat, i mira que per molt que li mamin a ella no li trauran la mala llet...” “Tot depèn de que li mamin” ha dit un tercer, i aquí ha estat on la vena masclista ens ha fet petar de riure i ens ha alegrat aquest dilluns pel matí... i això m’ha portat a concloure que moltes vegades aquells que més han patit la pressió dels altres són els que un cop obtinguda una certa “normalitat”, esdevenen del més intolerants amb els altres, perquè no recorden el que era quan no tenien drets o llibertats, sinó senzillament recorden que els seus drets i llibertats sempre són a costa dels drets i llibertats dels altres, i que sempre val més lamentar-se de com de malament estan aquests que no pas el renunciar al que es té en favor d’aquests darrers... i això no depèn de l’orientació sexual dels individus, això senzillament depèn de la condició humana...