entrada 569 (any 2)

Fa temps que ho volia posar al blog, però els darrers fets que han anat passant m’han donat l’oportunitat, molts al llegir-ho diran que saben de qui és i possiblement ho diran tot equivocant-se, i no discutiu mai amb un vampir sobre qui va dir que, ja que a vosaltres us ho podran haver dit o ho podreu haver escoltat en boca d’altres, però nosaltres els vampirs igual ho hem pogut viure...

Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr, der protestieren konnte.



Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller

Dedicats a forces dels que han aprofitat els seus blogs per celebrar una prohibició, i que poden acabar sols quan els vagin a buscar o ser senzillament dels que aniran a buscar tot escollint que i qui s’ha de prohibir i eliminar...

Ahir mentre feia una cervesa algú va dir una paraula que em va fer força gràcia, el tipus em va dir que estem governats no per polítics sinó senzillament per poblítics, que venen a ser una subespècie dels primers i es podrien definir com a “polítics de poble”, vaja, d’anar per casa, d’aquells que actuen a crits i amb molt d’aparell per cridar l’atenció i dir poc o directament res, i d’aquells a qui la història difícilment recordarà, després de riure una estona amb aquesta nova paraula (que ja té copyright, esteu avisats), he recordat una tira còmica del Quino, i per cert, que se n’haurà fet de la Mafalda?, una postmenopausica?, i del Guille? un perdut de la vida, i la Susanita? una quarentona menja jovenetes, i del Felipe? algú que deixa anar els seus sentits onanistes a les portes dels col•legis, i del Manolito? i de tots els altres?, doncs bé, en aquesta tira el Manolito li deia a la Mafalda que li havien regalat un joc d’escacs i ella li preguntava tota encuriosida “Però saps jugar-hi?”, i ell tot orgullós deia “Si, i no se’m dóna malament tot i que el Karpov deu tenir força més punteria”, i aleshores es veia el taulell lluny, les peces dempeus i el tipus a distància amb una peça a la mà intentant fer punteria... brutal, senzillament brutal (i que perdoni en Quino i els amants de les seves tires còmiques, la puntada que he donat a la tira...), com deia algú “Donar ciència i tecnologia a un salvatge no el torna un salvatge civilitzat, el torna senzillament un salvatge eficient...”, després de riure una estona amb els records de les tires còmiques (i ja que tots mirem un blog on cada dia un dibuixant en presenta una), ens vam reptar en cinc minuts en fer-ne una (pensar-la i dir-la en veu alta, que som uns dibuixants pèssims quasi pitjors que persones som...), doncs res, com que tinc espai i estona us deixo la meva... es veu una muntanyeta de pols i un objecte cilíndric davant i la vinyeta diu “En Qwai KtKgas, va ser el primer cavaller Jedi en morir d’un laserkiri al no distingir el davant del darrera de la seva espasa de llum...”, ja sé que no és massa bo... però després d’unes cerveses les neurones no donaven per més...