entrada 565 (any 2)

Fa gràcia que hagi començat un concurs, a veure qui guanya el que escriu o qui llegeix, a veure en quin punt s'arriben a topar i trobar??, perquè no es pot llegir força d'algú sense despertar l'interès tan per part de qui escriu com de qui llegeix... Avui convidat a esmorzar, bé, més que convidat pràcticament obligat a anar-hi per fer de nou una entrada “social” en aquesta societat que em té “afillat” i a la que representa que li dec alguna cosa, amb bon gust els hagués engegat a la merda a tots plegats però veient a un parell dels personatges allí reunits m’he donat una oportunitat, m’he costat a saludar a un conegut que havia anat a esmorzar amb els seus gossos, l’he enxampat cardant la bronca al mascle “No em miris com un cadell per allò que no has sabut defensar com un mascle…”, es veu que el tipus havia donat una galeta al mascle i a la femella però aquesta se les havia menjat les dues i el mascle ara reclamava la seva, he acaronat al gos veient la seva mirada, una mirada néta, clara i pura, a vegades em pregunto com un gest tan senzill, tan animal, és impossible de ser vist en animals tan racionals i intel·ligents com són els humans… tot i que l’he vista un xic avui veient les notícies quan entrevistaven a uns nens vinguts d’un territori en conflicte, una de les nenes ha dit una frase brutal “El millor d’estar aquí és poder estar tranquil·la de que avui no moriré…”, aquells nens eren força més adults i madurs que bona part dels infumables adults amb els que em topo dia si dia també, estàvem repetint el cafè quan un dels cadells d’una de les conegudes famílies ha vingut a veure’ns amb el seu nou cotxe, un cop amb nosaltres ha dit “Increïble el cotxe va que t’hi flipes no sé ni els cavalls que té…”, el que estava amb mi ha deixat escapar un somriure “Mira, jo tampoc sé els cavalls que té, però sé que té com a mínim un GI”, “Un GI?”, “Si un gilipolles integral, i a més integral sempre no només quan cal”, això ha estat suficient per fer-nos partir el cul una estona, i parlant de cotxes i cavalls avui he assistit a la mort de l’esport com a tal per si encara em quedava un bri d’esperança, i mireu que sóc gilipolles de tenir esperances en qualsevol cosa que toqueu els humans…, li deien al pilot que havia deixat passar-se que era el súmmum de la diligència, que voleu que us digui d’aquí a uns anys tothom recordarà al guanyador i no pas al diligent, quan hem acabat el cafè i mentre sortíem del local després d’acomiadar-nos, un dels presents ens ha dit: “Heu vist aquell cotxet d’infants, porta escrit al lateral 1AT”, el meu conegut no s’ha esperat per contestar “Vol dir un animal tractor…”, el riure ha estat generalitzat i els que han quedat en la cafeteria han respirat més tranquils….