entrada 562-2 (any 2)

Avui sense tenir massa clar el motiu m'ha vingut al cap un record del que em va passar ja fa uns segles, em vaig examinar i em van suspendre, de fet en aquells exàmens senzillament et diuen si aproves o no, i no vaig aprovar... passats els anys i més per insistència que ja per gust m'hi vaig tornar a examinar, i aquell cop si que vaig aprovar, lluny d'estar content em vaig encarar amb el Tribunal “Això no deixa de ser una enganyifa, mai havia estat més fort, ràpid i àgil que quan em vàreu suspendre...”, al que ells van respondre “Possiblement vas fer un examen pobre per algú tan fort, àgil i ràpid com tu deies que estaves, en canvi avui has fet un examen més que correcte per algú no tan fort, ni àgil, ni ràpid, tot té la seva mesura...”, a vegades hi penso i no sé si alegrar-me o no d'haver-lo aprovat, però mireu avui m'ha vingut al cap, i per cert avis a navegants... a veure si ho enteneu de una puta vegada...

El 17 de febrero de 2008, los 109 diputados del Parlamento de Kosovo votaron a favor de la declaración de independencia unilateral respecto a Serbia. Tras su aprobación, el presidente del parlamento kosovar, Jakup Krasniqi, afirmó que a partir de ese momento "Kosovo es un estado democrático, libre e independiente".10 Tanto antes como después de la declaración, la población kosovar de origen albanés salió a la calle a festejar su independencia, enarbolando la bandera de Albania.

I avui...

La Corte Internacional de Justicia (CIJ) ha indicado que Kosovo, la provincia serbia que declaró unilateralmente su independencia de Belgrado en febrero de 2008, no violó el derecho internacional y tampoco la resolución 1244 de Naciones Unidas (que regula el régimen administrativo de Kosovo), ni el marco constitucional. Según ha argumentado el presidente del tribunal de la ONU, Hisashi Owada, "el derecho internacional no contempla prohibiciones sobre declaraciones de independencia". Owada ha insistido en reiteradas ocasiones durante la lectura del fallo, que ha contado con 9 votos favorables y 5 contrarios, en la excepcionalidad del caso de Kosovo, inmerso en su día en las guerras de los Balcanes. Hasta hoy, 69 de los 192 miembros de Naciones Unidas habían reconocido a Kosovo como nuevo Estado. Entre ellos se encuentran Estados Unidos, Francia y Reino Unido. A Serbia la apoyan, entre otros, España, Rusia, China e India.

Senyors i senyores, o si ho voleu, senyores i senyors ja no teniu excusa, i si teniu allò que voleu fer creure que teniu ja ho sabeu, ajunteu a aquells que us manen i que facin el que aquells altres van fer amb un parell, dir senzillament: “N'estem farts i fins aquí hem arribat...”, o si ho voleu de forma més “formal”, podeu dir “El poble català sobiranament ha decidit deixar de formar part de l'estat espanyol en la forma i condicions actuals, el poble català ha decidit dotar-se d'un estat propi (Catalunya pels despistats) que s'ofereix a actuar federalment amb l'estat espanyol, tot i mantenir a partir de la data una plena independència, legislativa, executiva i judicial...”, i podria estar bé que un cop hem començat anéssiu deixant tot allò que desitgeu pel vostre país i quan en tinguem un grapat ben lligat i on tothom es senti còmode se'ls hi pot portar als que manen i que d'una punyetera vegada facin cas al poble (ara és quan tots els espanyols que es parteixen amb els disbarats dels catalans es fan un fart de riure, i titllen aquest blog d'encara més fantasiós)... i fins aquí, no penso remenar més el tema que ja em repeteixo més que l'all... així que canviarem de tema, fa dies que li dono voltes al fet que ara sembla que volen crucificar a alguns jugadors pel fet d'haver fet el que molts homes i algunes dones heu fet, és a dir, pagar o donar favors a canvi de sexe, si ja sé que em direu que la nena aquella tenia disset anys, però a veure qui té els collons de dir-me que avui en dia les nenes de disset anys no follen amb qui volen... i fins i tot ella diu que ho tenia clar, que allò només eren “negocis”, i que voleu que us digui... per cada dona maca casada amb un home maco (sempre dins dels meus cànons), he vist a forces més dones maques casades amb uns lletjos de collons, això si amb les butxaques plenes ktkgas, i ara em vindran les happyhaikus dient allò que l'amor és cec, doncs mireu, l'amor igual és cec, però el que on és, és tonto...