entrada 554 (any 2)

Porto ja uns dies que després de llegir certs blogs i veure algunes coses m'he plantejat definir de nou conceptes com: abús, prepotència, actuar sense contemplacions, o directament el de passar-se vint pobles i forces d'altres expressions afins, i mentre hi pensava els The National han atacat a traïció amb el seu Afraid of Everyone, i no he pogut més que recordar al bo del Franck i del Hans, recordo com els vaig conèixer i vam beure algunes cerveses en un Berlín eufòric perquè les vacances a Polònia havien sortit millor de l'esperat i ara ja cercaven nous destins per passejar la seva natural superioritat, eren germans i el divertit del tema és que cada un d'ell comandava un U-boot, un dels Unterseeboot que van provocar el pànic més que justificat durant bona part de la guerra, com ells deien eren llops deixats anar en els camps de bens dels senyor... en Hans va ser destinat a l'Atlàntic Nord mentre que en Franck va ser-ho al Mediterrà, vaig estar servint amb en Hans i ens van començar a arribar notícies dels èxits del seu germà, de fet va ser força famós en les diferents campanyes en les que va participar, i tenia un rànquing de tones enfonsades gens menyspreable, aquest fet li va fer guanyar forces admiracions i enveges, mentre en Hans senzillament i com ell mateix deia “Nosaltres només fem la nostra feina...”, en Franck tenia un sistema infal·lible, torpedinava prop de l'hèlix del vaixell per tal de trencar la seva direcció fent blanc en el timó o bé intentava destrossar el sistema de propulsió, un cop fet emergia i apuntava amb els canons cap a la coberta del vaixell (com ell deia, els projectils d'artilleria són menys valuosos que els torpedes, i no tothom es mereix morir amb un torpede), un cop havia provocat el pànic s'hi acostava i els abordava robant el que li venia en gana sota la promesa que després els deixaria marxar (fet que mai era així), sempre hi havia una bona excusa per acabar d'enfonsar el vaixell i deixar que els supervivents s'acostessin al submarí per bé metrallar-los o senzillament ordenar una immersió i veure com s'ofegaven... però la sort somriu fins el dia que se'n cansa, un dia com qualsevol altre van descobrir un vaixell de càrrega, va fer blanc prop del timó aconseguint a més trencar el sistema de propulsió i deixant-lo mort, va somriure tot pensant en quina era la probabilitat de fer dos blancs com aquell amb un sol torpede, va sortir a la superfície i després d'ordenar un tret amb la peça d'artilleria i escombrar part del pont del vaixell s'hi va acostar, “Un dia com qualsevol altre” va pensar, va ser aleshores quan va veure moviment a la coberta i després d'observar-ho amb els prismàtics va donar unes ordres que van arribar tard... la gent del carguer van treure una peça d'artilleria i van vendre el seu destí a un sol tret, amb la fortuna que va fer blanc en el submarí prop de la sala on estaven els torpedes, l'explosió va ser suficient per enfonsar el submarí, la bèstia del mar, aquell vaixell que molts creien pilotat pel propi diable estava ara rebentat com tants vaixell abans que ell, no li va caldre ordenar abandonar el vaixell, els valents ho són fins que ho deixen de ser, amb tot, pocs van ser el que van aconseguir saltar del submarí abans que esclatés, ell que estava en el pont va sortir disparat trobant-se entre aquelles aigües que tants plaers li havien ofert i que ara havien vingut a cobrar-se el preu dels mateixos, ell i pocs més van aconseguir arribar a la platja, però allí els esperaven els pescador d'un petit poble costaner, i no hi ha res pitjor que un Deu que descobreix que queda a mans dels seus feligresos i sense el seu omnipotent poder, els pescador van fer justícia segons ells, o un crim atroç segons altres, tot depèn de qui ho expliqui i qui ho escrigui... jo estava amb en Hans quan li van donar la notícia, des d'aquell dia la feina va ser força més senzilla... localitzar, determinar, apuntar al punt just, disparar i veure com s'enfonsava vaixell rere vaixell, actuant de forma abusiva, amb prepotència, sense contemplacions, passant-se moltes vegades vint i quaranta pobles, possiblement la tripulació d'aquell boot no va ser de les que es va fer més rica en el negoci de la “pirateria oficial” en que es va convertir tot allò, però van tornar sans i estalvis a casa, o al que quedava d'ella... doncs bé, avui hi pensava si està bé o no el ser abusiu, actuar sense contemplacions o prepotència.... tot i que com deia un conegut “Els que actuen amb prepotència, poques vegades actuen amb entrepotència i forces menys amb postpotència...”