entrada 553 (any 2)

Avui mentre feia el cafè no m’he pogut abstreure del jolglorio i la festa general que hi havia prop de la màquina de cafè, així que veient la meva cara un dels presents no ha pogut més: “Va, torna explicar el que t’ha passat aquest cap de setmana”, el tipus al que estaven interpel•lant treballa com a enginyer en no sé ben bé quin cony de “branch” de l’empresa, he aixecat el cap fent com si estigués interessat en la tontada que m’anaven a explicar, i ja que el protagonista no ha dit res un dels actors secundaris ha entrat en joc “Suposo que sabràs que aquí el Don Juan, té una amigueta que podria ser l’amiga menor de les seves filles... doncs res que aquest cap de setmana després de follar-se-la la tipa li ha deixat anar sense avisar ni res:Tu m’estimes, no?, doncs que hi ha de dolent en dir-ho i actuar com una parella?, i això passant del fet que estigui casat i tingui fills...” “Ah, l’amour, el dia que la gent se n’assabenti que estimar i desitjar són coses diferents...” no he pogut més que dir, “I espera, que encara no saps el millor... la tipa li ha dit que ja parlarà ella amb la seva dona, així que ja t’ho pots imaginer, trucant a la porta ella obrirà i li dirà que és la tercera porta a la dreta on hi ha les filles, i la tipa dient: No, si vull parlar amb vostè que jo sóc la que em follo al seu marit...”, ho reconec, se m’ha escapat un somriure tot pensant en la situació, de fet pot ser una escena impagable, i quan ell arribi a casa (si no deserta i s’allista directament a la legió estrangera), potser una escena encara millor... suposo que aquest és el fet més normal a l’intent dels menuts de créixer ràpidament i a l’intent dels adults d’aprofitar-se al màxim d’aquest fet, uns volen ser grans d’un salt i els altres estan allí per agafar-los a l’aire, aleshores vaig recordar que la cosa també anava a la inversa, feia poc que havia parlat amb una de les advocades de l’empresa, la tipa feia prop d’un any que s’havia separat i per tal de que li fessin una neteja de baixos s’havia agenciat a un noiet que treballava com a meritori en el despatx d’un conegut, ella té prop de quinze anys més que ell i una filla, doncs bé, l’altre dia sopant em va comentar que el tipus li havia demanat d’anar a viure junts, ella se’l va mirar i no va poder més que preguntar-li: “I no hi veus cap problema?”, pregunta a la que l’animaló va contestar “Si, si, ja t’entenc, però miraré de trobar una segona feina per tal de poder ajudar en les despeses de la casa...”, ella no va contestar de fet es va quedar sense paraules, va somriure, va pagar el sopar i el va portar a casa, no l’havia trucat més i el seu conegut el va despatxar... “I ara?” li vaig preguntar “Doncs m’he decantat pel pla B, trucar a un fill de puta que em mentirà i m’enganyarà per tal de follar-me”, “Vaja, i qui és l’escollit?”, ella va somriure “Sempre has mentit bé...”, com deia, no es deixa als nens ser nens ni als joves ser joves, es ven un mon tan increïble que aquests menuts venen la seva ànima al diable per tal d’entrar-hi i poder-hi gaudir, i el problema és que hi ha forces diables disposats a obrir les portes a canvi de l’ànima, o més ben dit dels cossos dels joves....