entrada 545 (any 2)

Ahir en el sopar/acte social al que em va tocar anar el tema de conversa era la notícia de que havien detingut a uns cadells de papa que es dedicaven a robar en una urbanització de luxe de Madrid, de fet aquest fet ha anat força bé per aquells que defensen que la condició social poc té a veure amb els impulsos criminals del personal... el divertit és com els culpables segons tothom no deixen de ser els pares, i quan això ho fan els que menys tenen, els culpables en canvi és la societat en general... coses de la vida, suposo que hi deu haver molts somriures amagats davant aquest fet, i és que l'enveja mai és bona... una de les presents va dir que el problema era que es perden les bones formes i educació, i van posar com exemple èpoques passades on hi havia senyors de veritat, no vaig poder més que riure al pensar que és força fàcil parlar de coses que no s'han vist ni viscut, ara bé, per algú que ho ha vist en primera persona que voleu que us digui... no negaré que l'època victoriana tenia un cert encant, però no s'ha d'oblidar que neix un xic després de l'abolició de l'esclavisme i quan la classe social acomodada va dir: “I ara què?”, doncs res, es van inventar el fet de crear un up i un down (que poc tenia a veure amb cap disco de barna), crear una classe servicial a canvi d'un sou misèrrim i d'una existència de dedicació a la classe dominant, en aquella època els joves rics que tenien tendències asocials eren carn de les files que participaven en alguna de les moltes guerres que hi havia, i allí aprenien a la força (o senzillament morien), unes escales de valors que els hi servien per la resta de la vida, avui en dia aquesta possibilitat queda del tot tancada, fet que no deixa de ser una veritable llàstima, també em fa gràcia quan diuen que hi havia poc sexe en aquella època on els homes rondaven a les dones i on el sexe tenia un cost que feia sentir força important a la part femenina, doncs que sabeu que el tema no era ben bé així... els homes d'aquella època tenien una tendència força acceptada socialment de visitar bordells i sinó d'agenciar-se a algú del servei que oferia el seus “serveis particulars” als senyors de la casa, i més considerant que moltes vegades els enllaços venien determinats per les famílies i ells poc hi deien i menys el gaudien, i elles?, doncs res, elles s'oferien com una mercaderia destinada a continuar el cognom familiar, i considerant que arribaven força netes al matrimoni i que poques polles més coneixerien doncs acabaven per creure que el que tenien a casa era suficient i el millor que podrien tenir; no deixava de ser divertit imaginar que totes aquelles que estaven defensant aquelles èpoques molt possiblement serien incapaces d'aguantar la condició de les dones d'aquell moment... el que he dit, és fàcil parlar del que no es coneix, ahhh, i és clar, cap de les presents menys que senyora voldria ser, i que jo recordi hi havia poques senyores i moltes dones de servei... com aquella dita Índia: “No hi ha històries que comencin: Hi havia una vegada una formiga.... i en canvi moltes que comencen: Hi havia una vegada un lleó... quan tothom sap que hi ha moltes més formigues que lleons...”