entrada 543 (any 2)

Ahir llegint alguns blogs vaig tornar a veure la crítica que es fa a aquells que citen sense dir a qui citen... de fet suposo que no hi ha res més trist que descobrir que aquell a qui crèieu un godtouched en el vers o la prosa no deixa de ser més que un senzill milletouched en l’art de l’espoli i l’apropiació del que altres han dit; perquè en el fons el que s’odia no és el fet de descobrir que el que l’altre ha dit no és seu, el que odieu és el fet que vosaltres us ho heu cregut i heu fet tot un castell de cartes en funció del que heu llegit... arribats aquí no sé qui dels dos (el mentider o l’enganyat), és més patètic... jo i com a avís per a navegants dir que res del que escric en aquest merdablog entre “” o quan escric que algú m’ha dit o he escoltat, és meu, i encara més, cap de les idees que llegiu en són de meves, i em podeu considerar com una senzilla aralemerda intel•lectual plagiadora, lladre, pervertidora i tot el que hi vulgueu afegir, del que altres han dit... de fet suposo que aquesta és la veritable naturalesa dels vampirs... corria el desembre de 1879 quan vaig estar convidat a l’estrena de la casa de nines d’en Ibsen, el tipus sota la pinta de seriós i mala llet era tot un bon jan, de fet entre copes em va dir una frase que encara avui té plena validesa: “Quin és el primer deure de l’home? La resposta és molt breu: ser un mateix”, a vegades les frases curtes i entenedores són les més odiades perquè no deixen lloc a interpretacions o eventuals confusions, diuen ras i curt el que volen dir, i un no pot més que acceptar-les o no sense amagar-se en allò de: “Uis, jo aquestes coses no les he entès mai...”, en Ibsen era algú que creia en la igualtat, ell va intentar demostrar que homes i dones no eren tan diferents, tot depèn de qui i com entén el comportament de les dones i els homes, segons ell el problema era que els homes contemplen a les dones des del punt de vista masculí i sota aquest les jutgen, sense entendre que hi pugui haver un punt de vista femení tan o més vàlid que el seu, de fet ell ja ho deia: “Existeixen dos codis de moral, dos consciències diferents, una de l’home i l’altre de la dona. I a la dona se la jutja segons el codi dels homes [...] Una dona no pot ser autènticament ella en la societat actual, una societat exclusivament masculina, amb lleis exclusivament masculines, amb jutges i fiscals que la jutgen des del punt de vista masculí”, suposo que era un xic visionari i el paper de la Nora encara avui en dia es força vigent... però no tot va ser bo al 1879, en ple gener africà un subnormal va preparar la millor estratègia militar a Isandhlwana per ser massacrat i passar als anals de l’historia via anal, demostrant que en les guerres el concepte de “civilització” i “cultura dominant” no donen el triomf, i que moltes vegades la “incivilització” (tal com vosaltres l’enteneu) i el “salvatgisme” (tal com vosaltres el raoneu), són més eficients i poden més que qualsevol altre cosa, perquè ja ho deia en Ibsen, el primer deure d’un Home és ser ell mateix, i els guerrers que van massacrar l’exèrcit de sa majestat ho tenien força clar això.... tot i que fet i fotut, no sé perquè em queixo (els vampirs tenim la tendència natural a queixar-nos de tot el que faci tuf a humà), allò si que va ser una barra lliure de sang, tanta que molt possiblement si l’hagués embotellada encara en tindria una bona bodega amb la que brindar pels temps passats, que com tothom sap sempre han estat millors...