entrada 446 (any 2)

Semblaria ser que avui en algun lloc estaven votant una llei sobre el dret a una mort digna, i sincerament que voleu que us digui... he vist moltes morts i fins i tot he participat en algunes d’elles, i si n’he tret alguna cosa clara és que no hi ha morts dignes, hi ha morts amb més o menys excuses per fer-les empasar als altres, i suposo que per això totes eren necessàries i tots els imbècils que s’han deixat matar uns putus herois... ara el que em feia gràcia del tema, era que el que es volia era evitar que la gent patís en excès en cas de malaltia i molts altres que no volien fer de conillets d’indies (cures experimentals en diuen), i si el tema era massa liat desitjaven una bona dosi de calmants i au, que en la propera reencarnació segur que tindré més sort... doncs bé, suposo que si tots pensesin igual pocs avenços mèdics s’haurien fet, i clar després venia el tema de qui podia decidir per un... és a dir: pot la família en cas que no existeixi cap testament vital decidir que la pots palmar?, i és clar d’aquí a que ho facin els metges un pas, i que ho faci el govern dos pasets i mig, i finalment no caldrà que us preocupeu per les pensions, ja que no hi haurà vellets per cobrar-les, tot recobert amb la idea que perquè patir en aquesta vida quan s’ha tingut una vida plena i feliç?... no sé, suposo que els segles que fa que m’arrossego per aquest mon m’han fet concloure que la mort sempre arriba i que llençar-s’hi als seus braços sempre té un xic de cobardia, però bé, mentre hi hagi suficients humans per tal que no ens falti la sang, puc donar una llista per on començar a aplicar aquest principi de: si la vida que un porta no es digne millor no viure-la... avui ha estat un dia un xic estrany, he rebut un mail de l’Enric per qui forces de vosaltres heu preguntat, doncs bé hem quedat pel proper divendres per la nit, ja que ara es troba en una altra ciutat intentant fer mèrits i obtenir un lloc de treball, tot i que pel to que tenia el seu correu molt m’equivocaria si no sabés ja per on van els trets, avui no hi ha grans músiques i la gràcia és que he buscat la cançó en qüestió, avui ha estat un dia de forces holes que hagués preferit que fossin “Fins mai” i de silencis que hagués volgut que fossin holes, però quan més aviat un entengui que en aquest mon la felicitat no és més que una mentida ideada per aquells que no volen suicidis massius millor que millor, les coses van com van i no com es vol que vagin, i el millor que un pot fer és mirar l’exterior, agafar aire i preparar-se pel proper dia, perquè quan un se’n dóna conte el dia que s’està vivint arriba a la seva fi, i només desitjar que el dia que vingui sigui un xic més entretingut que el passat... per cert la cançó era: XXXXXXXX ....