entrada 457 (any 2)

Els blogs donen per fer moltes coses, i jo em vaig permetre de fer una petita juguesca, bé una petita i exitosa juguesca diria jo... a aquestes alçades segueixo forces blogs (90 blogs, cagate lorito... i a més els llegeixo, ainssss quan de temps perdut...), blogs més o menys prolífics i profilàctics com diria aquell, blogs on un deixa passar més o menys d’un mateix i on es gangrenen les bones intencions per acabar sent una poltrona de macagondeus continuats (amb més o menys gràcia, això en els millors dels casos, on no acaben per ser una poltrona de happyhaikuiades, que per cert rima amb mariconades), de fet n’hi ha alguns on s’escriu força per dir poc, on s’escriu poc per dir molt on fins i tot s’escriu fins la sacietat per acabar no dient res i alguns tan màgics on no s’escriu res i es diu molt, doncs bé, després de tot aquest temps em vaig veure enxampat en un bucle on tenia un nombre determinat de lectors (patidors), i on tenia sempre un nombre determinat de comentaris fets quasi sempre per les mateixes persones, i heus ací que vaig decidir mirar de canviar la troca, seria possible?, doncs he de dir que força més senzill del que m’esperava, el que ha acabat per demostrar que els humans sou més previsibles, o que us estic coneixent, més del que em pensava, el tema està en que si un vol perdre la meitat de lectors i el 90% dels comentaristes només cal que: escrigui fora d’hores, els humans sou animals de costums, sinó trobeu el post a l’hora de sempre ja no us esforceu a tornar-ho a intentar, si algú no el fa en uns dies també perd part del seu interès, i després senzillament deixant els comentaris com a “anònim”, deixant-los d’aquesta manera la gent de qui segueixo els blogs i a qui a vegades els hi deixo comentaris no saben que els hi he deixat jo (fet que m’hauria d’ofendre, perquè amb el temps que fa que ho faig, ja haurien de saber qui els hi deixa...), doncs bé, fent-ho així es trenca una de les regles estupidabloggils, i és aquella on es diu: “llegiràs només els blogs que et deixin comentaris i només en aquests hi deixaràs comentaris...”, doncs bé, i el resultat ha estat?, el resultat ha estat un retorn als orígens, aquest blog tenia un motiu primigeni que s’havia anat pervertint amb el temps i el contacte humà, i ara després d’aquesta passada per la forja tornem a tenir un metall nou i candent que s’acosta a allò que havia de ser, amb tot no menteixo quan reconec que a tothom li agrada patir un cert voyeurisme, així doncs suposo que la gràcia està en ser llegit per aquells que poden i volen entendre el que s’escriu, i treure el llast de les obligacions que senten altres pel senzill fet que has donat un cop d’ull al seu espai (acte d’alliberament bloggil i de trencament de regles estúpides), com deia aquell “Benvinguts els que tinguin la crítica fàcil i la ment àgil, i els autonomenats savis i gent que poc sap el que volen, podreu trobar un happy blog un xic més amunt o un xic més avall”, de fet aquest blog sempre ha estat i serà propietat del bosc de bambú, aliment necessari pels pandas i matèria primera de tot bon shinai...