entrada 439-2 (any 2)

Avui m'han donat records d'algú a qui no coneixia (o no recordava, que tot pot ser....), de fet no és ni la primera ni suposo que serà la darrera vegada que això passa, i el graciós del tema era que la persona que me'ls ha transmès si que el coneixia, i l'altre s'ha fet el longuis com si no l'hagués vist mai en la seva vida, i d'aquí ha vingut una discussió on la persona que tenia amb mi em deia que era de les que coneix molta gent però a la que la gent té la tendència natural a oblidar, suposo que jo estic a l'altre costat, sóc d'aquells a força gent coneix i jo en canvi en conec a forces menys, els que m'aprecien diuen que això es deu a que sóc un xic oblidadís, però no us porteu a engany, la veritat és força més senzilla, m'importen una merda bastants dels humans que conec, i si deixen de respirar penso “Un de menys a saludar....”, i de fet ser massa popular no és el millor per un vampir, amb tot suposo que un no tria la gent que l'arriba a conèixer en un mon connectat fins la sacietat com aquest, on esdevenir una mera ombra requereix en molts cassos d'una màgia que la sang calenta (això és un acudit o ironia... ho dic pels aspergen ehhh Sheldon, que tothom sap que els vampirs tenen la sang força freda), fa impossible, l'altre persona defensava que en canvi ser un etern desconegut dóna un cert avantatge ja que en molts cassos permet de veure les cosses des de la distància i en el moment de prendre partit tenir força més informació, i en molts cassos permet de saber si la persona que se'ns acosta és algú interessant o un senzill estúpid interessat (és a dir, qualsevol humà pel que ens correspon)... els segles m'han ensenyat que cap de les dues postures és millor que l'altre tot depèn del punt des d'on es mira, suposo que molts coneixeran al Sherlock i en canvi pocs al Microft (vegis que no he dit Microsoft...), bé i suposo que algun subnormal no sabrà ni tan sols qui és el Sherlock, així que posem un altra comparació, molts sabran qui és en Cyrano però pocs qui és en Lebret, per cert, d'aquí recomano l'obra “El encuentro de Descartes con Pascal Joven”, podeu llegir més informació a: http://lepistolariblau.blogspot.com/2010/03/fe-i-rao-combat-desequilibrat.html
I avui he fet un descobriment que no m'ha sorprès però que ha reafirmat allò de que el mon no està massa ben repartit o que tots els tontets viuen pels mateixos barris, i és que el meu blog com forces altres està sota la influència dels tròpics i en alguns casos dels tòpics... ja que veient els visitants que un rep, observo que pràcticament tots es poden situar entre el tròpic de càncer i el de capricorn, el que he dit.... tots els tontets estan repartits pels mateixos barris....

Farewell heatless world
I’ll send you a postcard burnt in the flames
You’ve tried so hard to extinguish with the fear of failing
I’ll write down everything I have learned
And edit it down to a single word ... LOVE
For you I’m waiting anticipating

Coro:
Sparks will fly beneath the Luna alight
Lazarus at Frankenstein’s
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer
A little we die above the lesser light
For you I’m open wide
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer heart killer

Top hats off to the return
Of the beat to lick a wound to
Cursed for some and blessed for a few
It doesn’t have to make any sense at all
Come hither and we’ll fall in LOVE for LOVE
I’m crawling out of patience baby

Coro:
Sparks will fly beneath the Luna alight
Lazarus at Frankenstein’s
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer
A little we die above the lesser light
For you I’m open wide
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer

Paint all your sorrows for me to sing heart killer
Draw your pain and hear me hum it out

Coro:
Sparks will fly beneath the Luna alight
Lazarus at Frankenstein’s
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer
A little we die above the lesser light
For you I’m open wide
Babe I’ll be a flat liner for a
heart killer heart killer heart killer
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer
Babe I’ll be a flat liner for a heart killer

Versió normal
Versió acústica