entrada 444 (any 2)

Avui mentre fèiem el cafè ha arribat el Joan, venia de tirar la primitiva al local de baix i de passar per un parell de societats a recollir certa documentació, poc després ha pujat una de les secretàries tot dient-li que tenia força cabrejada a la tipa de la primitiva, ell senzillament ha dibuixat un somriure i ha continuat amb el cafè, jo (com a bon vampir), no he pogut més que acostar-me i demanar la seva versió dels fets, que segurament seria la més propera a la realitat, doncs bé, el tema estava en que quan ha validat les seves butlletes una d’aquestes donava problemes, la noia sense masses miraments li ha cobrat tot el que portava (inclosa la butlleta que no funcionava) tot dient-li que la fes de nou i de pas fent-li fer de nou la cua, el Joan ha fet la butlleta, i s’ha posat a la cua, quan ha tornat a arribar al mostrador, la noia amb un to burleta li ha dit “No calia que fessis la cua de nou!”, al que el Joan ha dit: “No acostumo a fer, allò que no m’agrada que em facin...” la noia li ha validat la butlleta mentre ell no deixava de somriure, al final la noia no ha pogut més i li ha preguntat “Passa res?”, el Joan sense perdre el gest li ha respòs: “No, no res, només que ara sé perquè tu estàs darrera un taulell...”, la noia no ha reaccionat a temps, ell ha recollit la butlleta i ha marxat entre els somriures dels allí presents, després d’explicar-m’ho m’ha dit que el mateix ha passat en forces de les empreses per on ha passat a buscar documentació, en les que descobreix que la gent senzillament no és allò que esperem perquè no ho poden ser, li va costar temps el que els vampirs sabem de fa segles, que per molta bona intenció que hi posem un subnormal no deixa de ser un subnormal, i que tothom té les seves limitacions per molt que ens encaparrem a voler ignorar-les... lligat amb això m’ha vingut al cap un article que vaig llegir en un bloc no fa massa, ara semblaria ser que el tema que preocupa a les dones és un: l’edat i qui les cuidarà, a dir.... segons l’article hi ha un envelliment cada cop major del sexe femení (segons el mateix article per causes com: es cuiden més, tenen treballs que castiguen menys, condicions fisiològiques... valents collons podria acabar dient el que fa segles que tothom sap... mala herba no mor mai), doncs bé, la tipa en qüestió es preguntava qui cuidaria d’elles i que es feia per tal de donar resposta a unes necessitats que fins la data encara no havien explotat... i heus ací que entre moltes coses la tipa deia que s’hauria d’encarregar l’estat de mantenir actives i de fer activitats orientades al públic femení per tal que aquestes persones puguin desenvolupar-se en la darrera fase de la seva vida... doncs bé, llegint l’article vaig concloure que si un vell va a buscar sexe amb una joveneta poc menys que l’han de capar, ara bé, que l’estat pagui a tots els putus del mon unit per que els hi treguin la pols als xoxos de unes xoxones és una activitat social i respectable (i a més que cal fer perquè les velles encara es sentin dones)... si com deia aquell: “Un chocho es como un billete de cinco euros, por muy viejo, usado y arrugado que esté nunca pierde su valor intrínseco”, he dicho...