entrada 436 (any 2)

Avui quan he arribat al despatx he vist que hi havia quelcom que no rutllava, i l'expressió de la meva secretària m'ho ha reafirmat, així que quan he vist llum al meu despatx i la porta oberta no he pogut més que somriure davant d'aquell repte... un cop dins he vist a la responsable de recursos humans qui ha dibuixat un somriure que només fan aquelles dones que saben que ara es venjaran per tots els agravis que els hi has, o que creuen que has comés vers elles: “Vaja, t'has dignat a arribat, i sembla que hagis estat tota la nit de festa” va dir mentre es girava cap al desconegut que estava donant tomets nerviosament pel despatx, “Et presento l'Enric” ha continuat “És un dels nois que han passat les proves i que estan voltant per les diferents oficines, segons m'han dit promet força, així que he pensat que ningú millor que tu per...” “I no hi havia cap Erica?” li he preguntat “Veuràs, és que sempre se m'han donat millor les noies...” “No et tindré el comentari en consideració, (ha seguit forçant l'expressió) amb tot dir-te que s'esperen forces cosses del nostre Enric (va dir remarcant totes les lletres del nom) i estic segur que tu podràs ensenyar-lis, bé us deixo perquè us aneu coneixent, per cert és teu durant tota una setmana...” ha acabat dient tot anant cap a la porta “Ja em diràs com va” ha deixat caure amb un somriure al sortir, m'he girat i he vist al pobre subnormal, qui s'ha acostat donant-me la mà “És un veritable plaer conèixer-lo, m'han parlat força de vostè” “I tot el que t'han dit ha estat positiu”, la seva cara ha canviat d'expressió “Primer, hauries d'aprendre a mentir abans de dir mentides, segurament penses que estar aquí és qualsevol cossa menys un plaer... però bé, suposo que tampoc deus ser la promesa que m'han dit” veient la seva cara em quedava clar que tenia allí davant el tontet o dels tontets del grup, darrerament no hi ha espavilats, només hi ha espavilades, ja ho diuen que la naturalesa és sàvia, “I bé, saps el que fem aquí?”, ha deixat anar forces tonteries sobre allò que tothom creu que fem... “Bé, suposo que llest, el que es diu llest, no ets per voler treballar en un lloc on no saps el que fan... així que de moment pots començar per fer el cafè” “El cafè?” ha contestat, “Si, el cafè suposo que el cafè si que saps el que és...”, he tingut un matí tranquilet, el pobre Enric ha fet no menys de deu intents de fer cafè, a cada un dels mateixos li he tornat la tassa tot dient que ho podia fer millor, després de veure la seva cara li he recordat que pixar-se o tirar qualsevol altre substància al cafè no l'ajudaria massa, finalment ha entrat amb una tassa de cafè que tenia clar que no l'havia feta ell, “Estàs content d'aquest cafè?” li he preguntat “Com?” ha contestat, “Si home, vull dir si creus que és el millor cafè que has fet avui, saps podria estar content d'un cafè com aquest jo, està força bé, i em diria que ja saps fer un bon cafè”, m'ha mirat i cagant-se en tot ha agafat la tassa “Ara torno” ha dit mentre sortia del despatx, al final i després de tres intents més ha fet quelcom que era bebible, amb un somriure li he dit que podia sortir i revisar l'arxiu, una estona després he sortit i he vist com estava potinejant l'ordinador d'una de les secretàries qui li ha agraït que li arreglés el problema informàtic que tenia... l'Enric perquè és jove, però un gat més vell hauria vist força més en el somriure de la secretària, al veure'm ha vingut disparat “Ho sento, però...” he aixecat el braç fent-lo callar, “Bé ja saps que fem aquí?”, ell ha agafat aire mentre rumiava al final s'ha arronsat d'espatlles dient: “Putejar-nos fent cosses que crèiem que sabíem fer i repetint-les fins que ens surten bé, donar consells i ajudar a qui ens ho demana mentre el jefe ens dóna ordres que no entenem a que porten...”, no he pogut més que somriure “Molt bé, molt bé, i saps quin és el destí de tot això?”, ell m'ha mirat entenent per primera vegada que significava estar on estava “Que la gent ens agraeixi els consells i en pagui?” “Bé, quasi que havia oblidat que tu ets dels tontets, l'objectiu és que la gent estigui disposada a fer el que necessitem quan ho necessitem a canvi dels consells que els hi donem...”, possiblement per ser el primer dia era més que suficient, però no he pogut més que preguntar “Per cert Enric, has vist el vídeo de la famosa corba, aquella on un cotxe té un accident?”, “Si, clar”, “I bé, que en treus del que has vist?”, m'ha mirat sense entendre massa bé la pregunta, al final ha contestat “Doncs que arreglaran la corba i ja no hi haurà més accidents, no?” “Molt possiblement, però aleshores hem enviat a la noia de la corba directament a l'atur...”