entrada 447 (any 2)

Avui creia que havia fet un petit salt en el temps, he arribat a escoltar tantes tonteries que al final pensava que havia tornat al 1959, i recordava al bo de l’Antonio qui havia posat totes les seves esperances en una revolució que havia acabat esdevenint qualsevol cosa menys una revolució, l’Antonio va ser qui em va descobrir l’art de donar consells, amb un bon cigar i un bon ron em va dir una nit “Saps quin és el secret de donar consells?, doncs no, no pensis que és el poder donar-los, o que siguin bons i encertats... el veritable secret és que l’altre part estigui disposada a acceptar-los, he vist bons consells perdres per no voler ser acceptats i mals consells que s’han acceptat i han acabat en veritables desastres... crec que el dia que li vaig dir al Raul que el poble n’estava fart i que calia fer alguna cosa, va ser precisament un dia d’un mal consell dit a algú que el volia escoltar...”, doncs bé, avui estava escoltant les notícies i he tingut d’escoltar dues vegades una notícia per donar-li una certa credibilitat, semblaria ser que una ministra (ullll, que poca broma, una ministra), si, ja sé, que avui en dia ser ministra dóna precisament per dir qualsevol tonteria veient al cap de govern que teniu, però recordeu que en altres països afusellen per menys... doncs bé, una ministra ha dit que el feminisme mereixia d’un reconeixement i que caldria fer una assignatura universitària per donar-li l’alçada i volada que es mereix, i després en ve una altra i diu que cal entendre les paraules en la seva mesura, i que abans de la Uni cal que l’assignatura sigui obligatòria al cole i al insti (si ja sé, que no hi ha coles ni instis, però em nego a creure en un sistema educatiu que és més deseducatiu i alienant que cap altra cosa...), i jo em pregunto: quin cony de temari (i mai tan ben dit lo del cony) hi haurà?, com seran els examens?, hi haurà paritat de notes?, algú acceptaria ser operat per un paio que ha aprovat justet però ha tingut una matrícula en aquesta assignatura que li ha fet pujar la mitja?, doncs res, com a país ecoprogrefemipijo que teniu segurament en un no res ja ho tindreu amanit i ja us vec fent examens sobre la història i l’aplicació pràctica del feminisme... hi pensaré demà, que de fet he quedat amb l’Enric, tot i que abans em toca fer de missatger, em fa gràcia que encara pensin en nosaltres per fer segons quines feines... demà m’han demanat que porti una persona qui ha de iniciar un viatge, i no hi ha res més graciós que dur algú a fer un viatge quan aquest no vol moures, però com sempre hi ha ordres que no es poden discutir, així que demà hauré de passejar a la meva peculiar Miss Daisy... i hauré de deixar la companyia del bo del Kratos pel cap de setmana, tot i que li hauré de demanar disculpes per retardar la seva venjança, però algú que porta anys esperant segurament em perdonarà que el deixi un xic de costat unes hores...