entrada 440 (any 2)

Avui suposo que en alguns llocs serà festa grossa, allí on tot té un preu (i creieu-me que existeixen aquests llocs), estan contents, ja que el kilo de segrestat espanyol s’ha revaloritzat, avui escoltava com havien deixat anar a la segrestada (sobre la que ja vaig escriure), i el que realment m’ha indignat han estat les declaracions que han seguit a aquest acte, a partir de les que deien: “No s’ha pagat res pel seu rescat” valents collons de dir una cosa com aquesta i quedar-se tan ample, vaja que uns tipus segresten a tres persones, les tenen tres mesos i després les deixaran per la cara... suposo que m’escandalitzo al escoltar notícies d’humans per humans... que deu ser el mateix que quan se li diu a un nen que si es porta bé li compraràs qualsevol tonteria i al final no li compres... i el tema no està només en tot el que es paga directament per que la deixin o els deixin anar, sinó en tots els costos indirectes que impliquen (entre ells el cost de fletar un avió per portar-la directament...), us diran que tot això forma part de les negociacions, us miraran amb un somriure fals fent-vos creure que vosaltres no ho podeu entendre, que tot això és “alta política”, que són coses que us van grans, però no deixeu que totes les llums us amaguin la realitat: uns tipus coneixent on anaven i el que allí hi havia hi van anar jugant-se el tipus (ole, sus cojones y ovarios), però... si vas de machoman o superwoman has de tenir clar que a vegades les coses no aniran com s’espera i aleshores no val a demanar que tots hi corrin i que tothom es mulli per salvar-los, i fet i fotut si voleu i voleu ser més eficients, la pasta que han costat les vides dels tres personatges ben invertida podria mantenir en vida a forces milers de persones... però és clar, el que també es busca és poder fer-se la foto somrient tot dient: “Jo, perdó, nosaltres ho hem aconseguit”, i el fet és que “Vosaltres” ho heu aconseguit, els diners dels vostres impostos i tot allò que ja no tindreu per fer contents a una pandilla de terroristes ho han aconseguit, i la tipa aquesta ara a viure a la bartola una temporadeta, i després a tornar-hi, que ara ja sap que per molt malament que vagin les coses la padrina sempre hi és per pagar... perquè suposo que ni ella ni la seva família o la seva associació aportaran res del que s’ha pagat, prou diran que l’estat ha actuat lentament i que s’hagués pogut fer més ràpidament, i ara en resten dos que suposadament tampoc se’ls pot deixar allí... doncs res, tots els espanyols que tingueu previst anar de vacances aquest estiu a algun continent xaxipirulisostenible, que sapigueu que porteu una diana a l’esquena amb un cartellet “A qui pugui interessar: si em segresteu la padrina zapatera us pagarà el que vulgueu”... i després encara diuen que estem en crisis... i jo em pregunto si l’alliberada ja té pensat el nom...