entrada 458 (any 2)

Fa anys vaig conèixer un polític que tenia tan de gris com de capaç, i us puc assegurar que tot i semblar impossible era força capaç (tan que quasi no semblava un polític), doncs bé, en unes eleccions que tenia perdudes va decidir fer un canvi radical en la seva campanya electoral deixant-la a mans d’un jovenet i retirant a tota la vella guàrdia, pocs van entendre aquest moviment, però un dia fent copes amb ell m’ho va confessar, les eleccions no pintaven massa bé, i sempre era recomanable tenir un cap de turc a qui cremar que fer-ho a aquells qui tan havien contribuït amb els seus serveis passats, i si el tema no anava tan malament i acabaven per guanyar, sempre és més fàcil de treure el caramel a un jovenet que no acaba d’entendre com van les coses que posar la mà a la boca d’un llop vell en política... com deia aquell: “Sacrificar jovenets sempre ha estat més de moda que sacrificar vells... els deus es deleixen per la carn jove i odien la carn vella, i de pas els joves sempre estan més disposats a ser sacrificats que no pas aquells que amb el pas dels anys han vist sacrificar a forces altres i com les coses no han canviat ni un xic...”, doncs bé, veient les darreres notícies que va vomitant la pantalla no he pogut més que dibuixar un somriure al escoltar-ne una, com diria el meu bon amic: “La vida va passant però hi ha notícies que són eternes...”, i per eterns alguns gipipolles que van vagant per aquest mon, avui mentre feia el cafè quasi que aconsegueixen que m’ennuegui i tacar-me el vestit, dos dels yuppipolles de l’empresa estaven parlant, aquests han passat per tots els esports fashionetamegafashion existents i els que existiran i parlaven del seu darrer descobriment, i aquí ha estat el moment de l’accident, els tipus ara es dedicaven a practicar, reiki, si, si reiki amb un parell de reikillons, que pels intel•ligents que no perden el temps recordant gilipollades és la disciplina de la “força energètica vital universal” o “energia guaridora de l’univers”, i ara un cop s’han universalitzat sanejant-se i deixant-se una pasta (tothom sap que els diners embruten, i res millor per començar a estar net que regalar-los al guru de torn, qui farà el sacrifici d’embrutar-se amb els mateixos...), miren al personal des de la seva posició d’alçada... òbviament si ni tan sols intentes parlar amb ells i criticar la tonteria que fan et contestaran que no estan fetes aquestes disciplines místiques per tots els mortals (ni pels immortals diria jo)... però és clar, com deia aquell “No hi ha tonto més tonto que aquell es vol creure el que li diuen i vol fer-ho creure als altres...”, així que forçant el somriure m’he acabat el cafè i he sortit de la sala, total no seran ni els primers ni els darrers imbècils que perdran pasta creient que es converteixen en millors sers (que ja han sobrepassat el ser millors persones), i sense saber que per ser un millor ser l’important no és el que s’aprèn o el que t’expliquen, l’important senzillament és el que s’és...