entrada 443 (any 2)

Ahir em va tocar festa revival (o com nassos s'escrigui), ahir estava convidat a un antro on hi solia passar les nits fa uns anys i on havien aconseguit recuperar al vell DJ de qui tothom va acabar dient que semblava que els anys no haguessin passat per a ell (i fins aquí puc explicar...), doncs bé, després d'entrar-hi em vaig sorprendre de la quantitat de gent que hi havia, de fet no ho hagués dit, el local estava fins la bandera i va ser aleshores quan vaig recordar que els humans tenen la tendència de fer aquest tipus d'actes de tan en tan per creure's que encara són el que eren, i que els dies i les setmanes on inexorablement un veu com se'n va a la merda i passa a ser una ombra del que era i que cada cop s'acosta més a aquells de qui en el seu dia se'n va riure són una fal·làcia dels sentits quan la veritat és que són l'única realitat, que només es poden enganyar tancant-se en locals com aquells, vaig trobar a faltar el cambrer de tota la vida, ja que després d'algunes copes tenir de demanar sempre el mateix es fa un xic costós, aissss, els temps en que una mirada de begut era suficient per tal que el cambrer vingués amb una copa, escollís l'import de damunt la barra, et tornés el canvi i et recomanés que el guardessis a la butxaca... amb tot vaig sortir del local amb un somriure, hi ha veritats universals, com que ahir algú va confondre la festa amb un intent de fer una barbacoaparty on només mancaven els micros per jugar al singstar de cançons dels anys 80, tonteria que va durar fins que ell va començar a punxar, hi havia força gent que no hi havia estat mai, que no havien gaudit amb ell, i que es van sentir terriblement molestos i nerviosos d'escoltar durant uns minuts el senzill brunzit d'unes mosques, em vaig acostar a una de les persones que venia amb mi per dir-li “Ja ha arribat el senyor de les mosques...” i de cop tot va explotar musicalment, les cançons es van anar intercanviant i vaig tenir de reconèixer que no, no era el mateix que quan jo era jove, havien canviat els equips, havien canviat les persones, però coses més merdes s'han dit genials, així que... i el divertit del tema va ser veure com pimpollets que segons ells ho han vist tot i o han escoltat tot sortien a la terrassa o senzillament es miraven sorpresos intentant desxifrar d'on treien aquella música, música que no havien escoltat i de la que mai ningú els hi havia parlat, o que ells havien considerat sempre com a “contes de vells”, no van trigar després a omplir-se la boca tot dient que no els havien sorprès, però ahir la veritat, aquella veritat que s'entossudeix i que sempre acaba per fer-se palpable es va tornar a reivindicar, i és que hi ha músiques que no estan preparades per orelles verges... al final el DJ va deixar acabar la cançó i quan es va fer el silenci ja no hi era a la cabina, alguns diran que allò va ser senzillament una aparició...