entrada 449-2 (any 2)

Aisss, això de ser vampir i tenir temps per endavant fa que un cregui que tota la resta també el teniu... i ja em liava sense explicar lo de l'Enric, perdoneu, perdoneu... bé, havia quedat amb l'Enric al mateix lloc on havíem fet la darrera copa, vaig arribar un parell de minuts tard i ja el vaig trobar a la barra conversant amb el cambrer, aquest va dibuixar un somriure al veure'm “Veus, n'hi ha que aprenen aviat!” em va dir mentre guardava una ampolla del que deuria ser un bon whisky “Mira, qualsevol orangutan pot accedir a Internet i fer-se un expert en whisky, i en canvi no tothom pot tocar els collons del cambrer demanant un burbon”, el cambrer va rebufar agafant la meva ampolla “No t'has preguntat mai perquè no s'acaba?” em va dir acostant-se “Doncs per que cada nit m'hi pixo dintre, i tu ni te n'adones...” va deixar anar mentre m'omplia el got, com a bon professional va callar i ens va deixar sols “Tu diràs” li vaig preguntar a l'Enric “Encara tinc opcions a la feina?” “A la feina?, pensava que no t'interessava...” “Doncs mira, ara igual m'interessa”, “Ho sento, ja no hi ha cap lloc a cobrir, ara bé, si vols anar fent-me un truc de tan en tan et diré si surt...” “Va!, no siguis cabron t'he dit que necessito la feina...” “La necessites o la vols?, pensa que hi ha una gran diferència entre una cosa i l'altre...” “La vull” va acabar dient, després de la segona copa em va explicar el que li havia passat, va tornar el cap de setmana a casa seva, i la seva núvia li havia preparat un sopar sorpresa amb els seus amics, el sopar anava bé, però sense saber el perquè cada cop es trobava més molest, més fora de lloc, els comentaris que abans el feien riure ara li semblaven unes pocasoltades dignes de qualsevol subnormal, un dels personatges al que mai havia suportat va deixar anar una tonteria a la que tots van riure menys ell, aquest aleshores va fer un comentari sobre ell al que l'Enric senzillament va contestar “Perquè no te'n vas a la merda?”, aquella frase va dinamitar el sopar, a partir de les hores només hi va haver mirades furtives i comentaris massa educats i formals fins i tot per a ells, quan es va acabar el sopar, la seva núvia li va preguntar que li havia passat, i que ja podia anar a demanar disculpes, ell es va arronsar d'espatlles estava a punt de dir-li a la seva núvia que si es volia disculpar ho fes ella, quan va escoltar una veu a la seva esquena “Ei, dins t'has passat, mira entenc que estiguis cremant però pensa que no tot t'hem d'aguantar les tonteries, així que millor que baixis el pistó, o...”, “O?” va preguntar l'Enric girant-se, aleshores va descobrir quelcom que el va fer somriure, eren fotudament educats, eren previsiblement educats, eren gilipolladament educats, un temps enrere hauria demanat disculpes i s'haurien donat la mà o una abraçada, eren el que marcaven els canons, però la seva pregunta els havia trencat, ara passaven de ser dos gossos que juguen i s'intenten muntar a un gos que ensenya les dents i un altre que li respon; “O?” va tornar a preguntar l'Enric, “Mira si segueixes així acabarem malament i no voldria...” va notar el titubeig de les paraules, la respiració accelerada, allí davant tenia un covard, “O què?” va cridar l'Enric, la seva núvia va saltar i el va agafar del braç, just quan el tonto el va empènyer, la seva núvia va caure al terra i l'infern sobre el cel, l'Enric es va girar deixant anar un cop de puny que va partir el nas al seu company, aquest es va inclinar i un puntada de l'Enric el va llençar contra un dels cotxes, va rebotar cap endavant l'Enric va saltar clavant el genoll al pit i agafant la nuca de l'altre va empènyer el cap, cap abaix mentre colpejava la barbeta amb l'altre genoll, el company caure davant seu, aleshores l'Enric va començar a donar-li puntades, notava l'adrenalina en tot el seu cos, cap dels seus civilitzats amics va intentar fer res, i va ser això el que el va aturar “Algú té res a dir?” va veure un mirada que no havia vist mai en ells i una altre en elles, la seva núvia el va fer tornar a la realitat “Què has fet? t'has tornat boig?”, no va aguantar més, va pujar al seu cotxe i va marxar d'allí, va buscar la música que sempre havia evitat per l'emissora de la seva ràdio, i va acabar en locals als que abans no hi hagués anat ni que l'obliguessin, es va sorprendre prenent copes amb aquells a qui havia evitat, i es va despertar en una casa desconeguda, va ser aleshores quan es va obrir un xic el jersei i em va ensenyar un tatuatge, “Diuen que és el kanji de coratge”, allí si que no vaig poder més que explotar a riure “Jo diria que és el de sopa” ell va clavar la mirada en els meus ulls i jo la vaig baixar “Val, val, no em peguis, igual si que és el de coratge, o igual és una sopa coratjosa...” ell va continuar... l'endemà la seva núvia el va trucar preguntant on havia estat, havien portat al noi a l'hospital, ella s'havia excusat tot dient que no ho volia dir a ningú però que degut a l'estrès passat ell s'havia estat medicant, era l'única forma de que es poguessin justificar li va dir, l'Enric va pensar, “que es poguessin justificar”, li va penjar el telèfon, ell no creia que fos necessari ni volia justificar-se més pels seus actes, els seus actes eren seu i havia decidit acceptar-los com a tals, no havia tornat a parlar amb ella, la setmana havia estat dura però interessant per a ell, l'havien felicitat i no li havia calgut massa recordar la meva oferta, “Suposo que ara és quan dic, Enric sóc el teu pare, vine al costat fosc...” ell va deixar escapar un somriure posant-se seriós “I la feina?”, “Tens el passaport en regla?” “El passaport?, si, si, crec...” “Millor que sigui així, dimarts et vull a la seu central, t'estaran esperant” “Dimarts?, però si no tindré temps de fer equipatge ni res... “ “Pensa que per començar de nou el millor és no portar masses llastres, i per cert, ja saps quan val la teva ànima?” “Menys que el meu desig per ser el que sóc, va respondre” “Doncs que així s'escrigui i així és faci.... benvingut a l'empresa Enric, suposo que ens tornarem a veure” vam compartir més copes fins i tot amb el cambrer, però ara les copes tenien un gust diferent, ara tot era diferent, ara ell era diferent.... segurament aquest dilluns em quedaré sense cafè i hauré d'aguantar els morrets sempre graciosos de la secretària... però hi ha ànimes que bé s'ho mereixen...