entrada 441-2 (any 2)

Ahir quan vaig arribar al despatx la secretària em va sorprendre amb un: “Tens al pirata al despatx...”, no vaig captar el significat total de la frase fins que vaig obrir la porta, “I el lloro?” vaig dir al veure a l'Enric qui seguia amb la feina del dia anterior, tot i portar un ull tapat, va dibuixar un somriure forçat “Li dec al Toni, tot i que suposo que ja ho deus saber”, “Ahh, així hi vas anar?”, de fet el Toni m'havia trucat tan aviat l'havia vist tot dient-me que deuria estar força desesperat jo, el Toni gestiona un dels gimnasos més elitistes de la ciutat, el que ningú sap és que darrera totes les màquines monitoritzades i robotitzades, les sales de classes dirigides, els gabinets mèdics, els powerplates i altres merdes, just al fons, on el ferro que fa anys dibuixaven el seu rastre en el cos dels que anaven al gimnàs darrera un cartell descolorit de “No pain no gain”, hi ha una porta que ens duu a un altre mon, un mon sense regles però amb cavallerositat (personalment sempre he preferit la cavallerositat a les regles socials), un lloc on els noms de les persones o qui són no importa, només importen les persones per si mateixes, un lloc bàsic on es deixen anar els instints més bàsics, un lloc on el millor que pot fer un amic es partir-te la cara per demostrar-te que per molt preparat que estiguis i per molt bo que es sigui sempre hi ha algú millor, l'Enric hi va estar prop de tres hores, al final el van tenir de portar a casa perquè no s'aguantava, però l'examen no va ser dolent del tot, com diria aquell “No ha aprovat però evoluciona satisfactòriament...”, lo de l'ull va ser un regalet del Toni per que durant un temps cada cop que es mirés al mirall tingués clar com anaven certs negocis, “Crec que et podries treure el que portes a l'ull”, “Però...”, “Ni peros, ni hòsties, suposo que has anat dient que has caigut o a saber quina altra tontada, millor et guardes la creativitat per quan la necessitis, i que hi ha de dolent en dir que un s'ha barallat” “Coi, que pensaran de mi!” “I des de quan t'ha d'importar el que pensaran de tu pel que has fet fora de la feina, preocupat de que pensin en tu pel que fas a la feina...”, m'hi vaig acostar arrancant-li el pedaç que li tapava l'ull, i fent-lo sortir “Va dis-li a la secre la veritat” “Jo, jo...” va començar a dir... “Jo ahir em vaig barallar” “Com?” va saltar la meva secretària “Mare meva!, espero que no et fessin mal!, i no ens havies dit res!” ella es va aixecar tot mirant el seu ull “I et fa mal?”, possiblement la meva secretària tingui un esperit maternal força exacerbat, però no la resta, ja miraven de tenir número per poder estar tan aprop com estava ella, si és que al final les dones es deleixen pels nens dolents i que tornen a casa amb els genolls pelats, així que ja no us dic si tornen amb un ull de vellut... “Va, ja n'hi ha prou que s'ha de guanyar les garrofes” li vaig dir agafant-lo per l'espatlla “I avui?, que toca?”, “Avui?, avui et toca treballar” li vaig dir amb un somriure, vam arribar a una sala, al obrir la porta ens vàrem trobar amb el vell Jaume i la seva filla uns clients que tinc en cartera des de fa temps “Com va Jaume?, per fi ha arribat l'expert que esperàvem!, et presento l'Enric”, l'Enric va quedar paralitzat “Com...”, m'hi vaig acostar per dir-li a cau d'orella “Benvingut al mon real, menteix, inventa, enganya, improvisa, el que vulguis, però convenç, ara és un bon moment per la teva creativitat, recorda, o triomfes o mors, tu mateix...”, el Jaume després de seure no va poder més que preguntar “I que li ha passat a l'ull”, l'Enric no s'ho va pensar massa “Em vaig barallar...” “Vaja, i com li va anar?” “Malament, en realitat força malament...” en Jaume va observar la cara de la seva filla “Veu per això sempre faig jo els negocis, els joves d'avui en dia tret d'alguns com vostè no entenen com funciona el mon, i si tinc una cosa clara ara de vostè és que almenys és sincer, pocs reconeixerien que van rebre una pallissa davant d'un desconegut...”, l'Enric va somriure i jo vaig picar l'ullet a la filla del Jaume, qui es va excusar i va sortir de la sala... possiblement ja no era el 8 de març...

I've seen you breathe life into the weakest of hearts,
And heard you scream out loud the sweetest poem,
Echo across the ocean reminding me
Why I still try,
To hold onto whatever is left of you and I,

Shedding skin to a dying song,
We hum along to the evening sun till we are no more,
little deaths to a dying song,
Sound a lot like life,

I've seen these dreams be crushed by a single thought,
And felt the envy of sadness engulf all warmth
Barely alive under ice by exchanging sighs,
With tomorrow quivering in the loneliest light,

Shedding skin to a dying song,
We hum along to the evening sun til we are no more
little deaths to a dying song,
Sound a lot like -- life and love,
Life and love,
With you

Crawl back into bed tomorrows trembling
at the sight of you and I,

Shedding skin to a dying song
We hum along to the evening sun til we are no more
little deaths to a dying song,
Sound a lot like -- life and love,
Life and love,
Life and love,
( Background:Dying Song )
Life and love,
( A Dying Song )
With you,
( A Dying Song )
With you,
( Dying Song )
With you,
( Dying Song )
With you,
(a Dying Song)

Cançó