La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 9 de març del 2010

entrada 439 (any 2)

Ahir vaig tornar a gaudir de la companyia de l’Enric, de fet el tindré al meu costat fins el proper divendres (el dijous si hem de ser exactes, que el darrer dia sempre se’l passen plorant i acomiadant-se, tot i que mai he sabut si ploren de l’alegria de marxar o de la llàstima que els hi fan els que es queden...), doncs bé, ahir vaig tornar a ser testimoni de les meravelles de la tecnologia, i és que fins ahir ho sospitava, però ahir vaig demostrar la meva teoria, és possible imprimir un document de quaranta pàgines en quinze impressores diferents (sempre que un les tingui connectades... i eisss poca broma, i de forma que els papers vagin rotant per totes elles), així que ahir el bo de l’Enric es va convertir en el Filípides particular de l’empresa i es va dedicar a fer de Maraton man per les diferents plantes tot saludant i recollint els papers que s’anaven imprimint, i de pas les secretàries i altres aprofitaven per fer-li comandes de les impressions que anaven fent, en poc més d’una hora l’Enric va ser un dels béns més desitjats i coneguts de l’oficina, a mig matí va arribar al despatx amb totes les pàgines, “Ja estan... i ara?” va dir amb un cert triomf a la seva veu, “Recordes qui hi ha al costat de la primera impressora a la que has anat, em pots dir el color del jersei de la noia del costat de la segona impressora, si hi havia papers a la taula del davant de la tercera, i si deien res d’interessant?”, “Com?...” va dir el bo de l’Enric mentre dibuixava un somriure escèptic... “No creuràs que...” “Meeeeckkk, resposta incorrecta”, li vaig dir pitjant de nou el botó d’impressió, “I espero que la propera vegada t’hi fixis una mica més...”, aquest cop va trigar un xic més, a primera hora de la tarda va tornar amb els papers i tot concentrat va esperar a que li fes les preguntes, “Quins problemes té la secretària de l’adjunt, que et dirà ella si li preguntes, com pots fer perquè et digui la veritat, perquè et mentirà i quina creus que es la millor solució als mateixos?”... “Com?...” “Meeeeckkk, resposta incorrecta de nou”, sense poder amagar el somriure vaig tornar a pitjar el botó “Vull que em diguis els problemes que creus que tenen, els que ells creuen que tenen, el perquè no saben els que realment tenen o perquè et menteixen, com els podries endevinar i possibles solucions als mateixos, de tothom amb qui et creuis mentre fas de correvesidis-li”, “Però...”, “Bé, sempre pots desistir i demanar un altre lloc...”, no el vaig veure en tota la tarda, molt possiblement no n’encerti cap o quasi cap, però aprendrà a veure la gent des de una altra perspectiva, tothom per poc important que sembli ens pot ajudar a que siguem millors: “Només qui entengui als homes els podrà manipular” va dir una gran estratega fa segles.... aquest matí he entrat a l’oficina un xic abans de l’hora, no he pogut evitar un somriure al veure damunt la taula de la secretària una de les novel•les de la darrera col•lecció de vampifília... és a dir amor entre vampirs i dones (generalment)... al entrar al despatx he vist a l’Enric, estava dempeus mirant per la finestra i el graciós del tema és que els vidres encara estaven polaritzats, així que només veia el seu reflex... “Saps, a cada intent de voler conèixer els altres he descobert el poc que em conec a mi mateix...” m’ha dit...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mmmm, que bon professor que és vostè...

maria ha dit...

Quina estratègia més intel·ligent!
Demà intentaré posar-la en pràctica...