entrada 458-2 (any 2)

Avui s’ha complert aquella dita que ens diu que si bé està tenir els amics a prop, està encara millor tenir els enemics més pròxims, i aplicant aquesta dita que forces atribueixen al bo d’en Sun Tzu acostumo a llegir tan blogs afins com els no tan afins, i voila, avui he descobert que una part de les erices cabrejades s’han unit, i han creat una base de dades de blogs (entre altres) que potenciïn a Internet l’odi, discriminació i violència per motius racistes, antisemites, o altres referents a la ideologia, religió, etc, etc, que ja se m’estan inflant els collons de tantes tonteries juntes… eisss i una paraula força utilitzada en altres blogs de l’entorn odiosfèrics es considerada com a mot tabú, i qui la digui s’arrisca a acabar a la foguera, bé, suposo que els odiosfèrics s’estaran corrent de gust i els accionistes de les empreses de mocadors de papers ja es deuen estar fregant les mans, si voleu que us sigui sincer, crec que tinc els dies comptats, ja que aquest blog no destaca precisament per l’enaltiment dels valors que preconitzen aquests salvadors de la civilització occidental, i el que em comença a molestar una mica és el fet que es deixi als happyhaikus floreals que diguin totes les tontades que vulguin i intentar vendre un mon que només ells veuen, un mon de trippitubies on la felicitat és absoluta campa al seu gust, felicitat que jo personalment no hi vec, i aquests mateixos es creuen amb la capacitat de prohibir i fer callar aquells que el veuen de forma diferent, sempre he cregut que les idees es discuteixen i es rebateixen però prohibir-les no és la millor opció en cap dels casos, amb tot i aprofitant el temps que ens deixin, us prometo que des d’aquest blog seguiré dient el que em sembli i em posaré amb qui i com cregui més escaient, tot això em recorda una conversa que vaig tenir fa segles quan algú em va dir: “Què prohibeixin les meves idees no em desanima, és més, encara m’encoratja més, ja que senzilla i planerament vol dir que s’han quedat sense arguments per rebatre-les, i això ja em dóna la raó…”